No esteu sols | Carta d’Eva
16170
post-template-default,single,single-post,postid-16170,single-format-quote,qode-listing-1.0.1,qode-social-login-1.0,qode-news-1.0,qode-quick-links-1.0,qode-restaurant-1.0,ajax_updown,page_not_loaded,boxed,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-12.0.1,qode-theme-bridge,bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.2,vc_responsive

Amb tu, sense cap dubte. El que ha passat des de l'1-O ens dóna una determinació mai abans imaginada. Aquesta vegada sí. I n'ets un dels grans artífexs. Gràcies de cor.

— Carta d’Eva

Carta per al Govern a l’exili

Sóc una entusiasta de la iniciativa de Cartes per la República.

Estic totalment convençuda que, sobretot després que ens hagin desmantellat el DiploCat (ens ho volen desmantellar tot, però tenim plans B, C, D i el que calgui !), on tan excel.lent feina feia el mestre Raül Romeva (deu haver-hi força gent esgarrifada pel món, pel fet que ens l’hagin pogut empresonar !!!), la dedicació dels ciutadans a escriure cartes als parlamentaris europeus els crearà algun estat d’opinió.

Tant si els parlamentaris ens responen les cartes com si no (a mi m’han respost dos partits d’esquerra de Portugal), hi crec fermament. I per això hi inverteixo hores robades a la son. Des de l’1-O la meva vida és un complet desordre, al més pur estil del gag del Polònia. Alguns dies dormo 2 i 3 hores. Mobilització constant. Energia bolcada en empényer endavant aquest projecte il.lusionant.

Segur que alguns euro-parlamentaris, després de llegir determinades cartes, hauran interioritzat alguns missatges. I això traspuarà a les reunions de les seves comissions d’afers exteriors, d’afers de la UE, o del que sigui.

I així anem erosionant per sota.

Complementant en una doble pinça (grans paraules d’un altre mestre, en Ramir de Porrata, a qui no conec, però segueixo amb entusiasme a Twitter,i m’alegra sobremanera que formi part de la llista de JuntsxCatalunya).

Deia doncs, complementant en una doble pinça la tasca que feu el nostre Govern a l’exili. El MH President Carles Puigdemont fent política amb ministres i primers ministres. Mentre nosaltres toquem la consciència dels parlamentaris. Tasques complementàries totalment.

I m’alegro que la iniciativa ara em permeti escriure també aquest Govern a l’exili. Que amb pocs efectius ha aconseguit un ressó mai abans imaginat (combinat amb la força del missatge que transmeten els nostres consellers i Jordis empresonats).

President Carles Puigdemont, no tinc el plaer de conèixer-te. El meu marit té relacions “per temes de feina” amb un teu germà (no sé si en tens més d’un) i a casa t’admirem. Admiro la teva noblesa, que et preocupis de poder mirar els ulls de les teves filles. Admiro la teva intel.ligència. Poques vegades em sento tan segura d’estar al bàndol gunayador. I ho sou, amb gran diferència. I admiro el teu encert. En les decisions, en el discurs, en la presència, en l’entrega, en el lideratge. En el rendiment que treus de tot.

En fi, em quedo curta per molt que et digui (perdó per tractar-te de tu en aquest missatge, us sento a tots del mateix equip, molt propers).

Amb tu, sense cap dubte. El que ha passat des de l’1-O ens dóna una determinació mai abans imaginada. Aquesta vegada sí. I n’ets un dels grans artífexs. Gràcies de cor.

No et volem màrtir, et necessitem en actiu.

Ben convençuda, i ben carregada de forces.

Eva Verdaguer

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: