No esteu sols | Carta d’Elisabet Estrems
16157
post-template-default,single,single-post,postid-16157,single-format-quote,qode-listing-1.0.1,qode-social-login-1.0,qode-news-1.0,qode-quick-links-1.0,qode-restaurant-1.0,ajax_updown,page_not_loaded,boxed,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-12.0.1,qode-theme-bridge,bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.2,vc_responsive

P.S: aquesta carta també és un tribut als meus avantpassats, que de ben cert viurien aquest moment amb les mateixes emocions.

— Carta d’Elisabet Estrems

Estimo Catalunya des que vaig néixer, a l’inici del 1961.

Aquest any, es va crear Cavall Fort. En conservo tota la col.lecció, del número 1 a l’actual.  Entre la revista i l’esbart dansaire, vaig aprendre el nostre idioma abans d’anar a l’escola ( castellana per imposició).

La meva família paterna portava Catalunya a la sang i així hem sabut estimar-la,  jo i els meus germans.

La família va lluitar des de diferents àmbits.

El meu avi (nascut al Priorat , Poboleda, d’on prové el cognom) , va haver de marxar a Barcelona, degut a la fil·loxera. Fou llibreter de llibres en català. Una gran part editats en la clandestinitat  i distribuits també entre els catalans exiliats. Ves per on , oi?

El meu pare – nascut el 1919 va seguir els passos de la llibreteria- era el gran de 3 nois, i va anar al front . Allà va ser detingut, empresonat, es va escapar una vegada  i es va enfrontar a 2 consells de guerra .

Portava 2 ferides de bala a la cama. En una d’elles, s’en vèia clarament l’entrada i la sortida.

Com que havia estudiat a l’Escola Suïssa , un cop acabada la guerra i per poder-se lliurar del consell de guerra- el van obligar a anar a fer d’intèrpret amb allò que en van dir la división azul. N’eren molts que hi eren pel mateix motiu i cap d’ells afí al règim , contràriament al que ens feien estudiar.

Però això,  el va portar a aprendre un altre idioma ( ja en sabia 5, català , alemany , francès, italià i castellà)

A l’estiu viatjàvem per Europa i jo envejava com parlava amb tothom i els amics que teníem arreu. Era un gran ambaixador de Catalunya !

Va costar molt que parlés de la guerra. Crec que no va buidar mai el pap del tot. Per part meva, un cop acabada l’escola, vaig decidir seguir els passos idiomàtics del meu pare. I també la passió per viatjar. Quan vaig començar a estudiar rus, fou el detonant per parlar una mica de la part fosca de la guerra.  I , ja prop dels 65 anys, va apuntar-se a recuperar el rus que havia après.

Recordo alguna anècdota curiosa de les seves “batalletes” . Ens explicava que gràcies a un parell d’homosexuals que hi havia en el seu batalló, hi va haver una gran part de supervivents . Ells, els cuidàvem com si fóssin les mares, fins i tot cosint els botons de l’uniforme. (ves per on,  que no em pugui ni imaginar segons qui de l’àmbir polític actual, sent igual de solidari)

El segon dels germans, va fugir cap a França i el petit (nascut 1922) el van amagar a casa. Temps més tard , va passar a formar part del grup de rescat de muntanya a Montserrat. Hi ha , encara, vàries vies obertes que en porten el seu nom . Algunes d’elles, junt amb un company seu de l’escola Suïssa ( les vies Haus – Estrems)

No hi ha dia que no pensi en el vostre coratge (jo crec que no m’ho hagués pensat i hagués fugit)

Participo en tot el que puc per tornar a la nostra normalitat democrtàtica. El dia 7, amb la família (neta de 5 anys inclosa) serem a Brussel·les.

Tant de bo, com més aviat millor, us puguem tenir ja a TOTES i TOTS a casa .

Una cordial abraçada

Elisabet Estrems

Poboleda/Barcelona , 29 de novembre de 2017.

 

p.s. aquesta carta també és un tribut als meus avantpassats, que de ben cert viurien aquest moment amb les mateixes emocions.

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: