No esteu sols | Carta de Salvador
16458
post-template-default,single,single-post,postid-16458,single-format-quote,qode-listing-1.0.1,qode-social-login-1.0,qode-news-1.0,qode-quick-links-1.0,qode-restaurant-1.0,ajax_updown,page_not_loaded,boxed,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-12.0.1,qode-theme-bridge,bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.2,vc_responsive

Ningú va dir que hem de ser iguals, si busquem allo amb el que cada un ressona serem la millor versió de nosaltres.

— Carta de Salvador

Estimats Companys.

Desitjo que aquest conte pugui diluir la realitat i fer volar l’esperit.

Hi havia una dona que va néixer sense el seu reflex, cada vegada que’s  mirava al mirall no es veia la cara, quan les dones estaven rentant la roba al riu s’enreien d’ella perquè l’aigua no tornava cap signe d’existència. Cap home la bulia com a muller. Ella es sentia maleïda per ser diferent. Una nit de lluna plena va córrer per la muntanya i es va endinsa en un bosc fosc per buscar el seu retrat, va caminar dies i dies, va aprendre a parlar amb tot tipus d’animals, a composar cançons, va crear instruments amb les branques dels arbres, va ballar sobre l’herba, s’alimentaba de plantes.El bosc estava ple de flors grogues i es va oblidar de que no tenia cap reflex.  El primer dia de lluna plena esgotada s’estira sobre les fulles verdes, els braços oberts a l’univers i allà estirada de cara a univers veie el seu reflex a la lluna.

Ningú va dir que hem de ser iguals, si busquem allo amb el que cada un ressona serem la millor versió de nosaltres, i qui sap, potser podem veure el nostra reflex a la lluna.

Us anyorem

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: