No esteu sols | Carta de Rosalia Rubio
16237
post-template-default,single,single-post,postid-16237,single-format-quote,qode-listing-1.0.1,qode-social-login-1.0,qode-news-1.0,qode-quick-links-1.0,qode-restaurant-1.0,ajax_updown,page_not_loaded,boxed,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-12.0.1,qode-theme-bridge,bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.2,vc_responsive

Necessitem gent honrada amb les idees clares, que estimin Catalunya de veritat

— Carta de Rosalia Rubio

Benvolgut vicepresident Junqueras,

És la segona carta que t’escric i, de veritat, que em sap molt i molt greu… Jo esperava haver escrit una i prou.

Et volia, personalment, demanar disculpes. Disculpes per, fins ara, o haver-me interessat per la política, pels que em dirigien, pel que feien al poder, pel que passava amb els meus diners… Poder, si hagués estat més a sobre al llarg de la meva vida, alguns no s’haguessin crescut, pensant que tot era possible i que eren els amos de tot.

Et volia, personalment, donar les gràcies. Les gràcies per ser conseqüent i honest, valent i honrat… Poder, si hagués més polítics com tu, encara que no pensin igual, aniríem tots millor.

Et volia, personalment, dir si us plau. Si us plau, continua la lluita, continua endavant amb allò que creus. Necessitem gent honrada amb les idees clares, que estimin Catalunya de veritat, sense odiar a ningú, amb generositat i cultura.

Oriol, m’agradaria fer-te arribar el meu sincer escalfor, com em vaig sentir de trista quan vaig saber que no sorties de la presó. No em puc ni imaginar com es deuen sentir els teus i com ha de doldre a una persona de pau, que li acusin de generar violència. Oriol, no és cert!, tothom ho sap: NO ETS VIOLENT… No sé com poden passar aquestes coses. No és just!

Vaig estar a Brussel·les i creu-me, era impressionant veure la de gent que hi havia… gent gran, amb crosses, amb cadira de rodes… algun nen… parelles joves. Es respirava un ambient alegre però compromès, cap odi a ningú, gent cívica amb una il·lusió al cap.

No puc fer massa més… he de continuar treballant, he de continuar tenint cura de ma mare… però faré tot el que pugui. T’escriuré per a que sàpigues que NO ESTÀS SOL, aniré a les concentracions que pugui, votaré progressista, faré d’apoderada a les eleccions… I, per sobre de tot, intentaré ser generosa, no insultar a ningú, continuaré estimant Espanya i Catalunya, la meva gent, em pronunciaré en contra de la violència i defensaré que no ha d’haver presos polítics.

Molta força! Ens hem de veure aviat.

Rosalia Rubio.

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: