No esteu sols | Carta de Rosalia Rubio
16060
post-template-default,single,single-post,postid-16060,single-format-quote,qode-listing-1.0.1,qode-social-login-1.0,qode-news-1.0,qode-quick-links-1.0,qode-restaurant-1.0,ajax_updown,page_not_loaded,boxed,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-12.0.1,qode-theme-bridge,bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.2,vc_responsive

Em sento orgullosa que em representi gent com vosaltres: honrada, preparada, conseqüent, implicada, coherent.

— Carta de Rosalia Rubio

Sabadell, 19 de Novembre de 2017

 

Estimats Vicepresident, Conselleres i Consellers, Jordi Cuixart, Jordi Sanchez,

 

Fa dies que us vull escriure. Moltes vegades em sento emprenyada i trista, quan penso en com són d’injustes moltes de les coses que ens toca viure. Llavors, puc entendre una mica com us deveu sentir i com deu ser de dur estar aïllats i apartats de les vostres famílies i amics… i no poder participar activament en allò que és la vostra vocació i a la que heu dedicat molts esforços. Però, no defalliu!! El temps posa a tothom al seu lloc. I es podrà estar d’acord o no amb les vostres idees; però ningú amb sentit comú, no pot negar la vostra convicció i coherència. No sou uns delinqüents i no us ho mereixeu això.

Us volia escriure perquè m’ho crec això de que us fan bé les nostres cartes i sentir que a fora hi ha gent que us arropa, que això és una finestreta que us manté connectats al món real del qual mai havíeu d’haver sortit.

Vaig plorar dissabte passat sentint a les vostres famílies i amics. Em vaig emocionar veient gent pacífica de tota mena (grans, petits, més rics, més pobres) compartint unes hores amb mi, “apretats”, tots junts per a demanar que torneu a casa. Vaig sentir orgull al veure les fotos i vaig pensar que jo hi pertanyo a això, i em va fer be aquest sentiment. Us ho explico tot això perquè m’agradaria que pugueu sentir una miqueta aquesta calor.

Tinc cinquanta-dos anys (així, doncs, no soc fruit de l’escola adoctrinadora), pare castellà i mare andalusa (tampoc no crec que la meva estimació a Catalunya em vingui de sang)… Però no suporto les injustícies, soc molt treballadora i lluitadora, em considero progressista i de ment oberta, odio la corrupció, admiro la coherència (serà per tot això que m’identifico amb tots vosaltres?). Mai no m’ha interessat la política; però ara tinc una senyera (sí, la senyera, no l’estelada) a la terrassa de casa… i parlo amb la meva parella cada dia sobre el que està passant… i porto un llaç groc i a tothom que em pregunta li dic que és una injustícia que hi hagi gent a la presó sense judici… i aniré a Brussel·les d’aquí dues setmanes tot i que serà molt cansat; però necessito fer coses!!! (és que soc catalana i faig coses 😊).

 

Si us plau, no defalliu. Continueu fidels als vostres principis. Em sento orgullosa que em representi gent com vosaltres: honrada, preparada, conseqüent, implicada, coherent. Gràcies pels vostre compromís i els vostres sacrificis. Molta gent, molta, ho reconeix. El 21 de desembre li ho direm al món.

Espero que aquesta sigui la primera i última carta que us escriuré. Això voldrà dir que no tardareu gaire en ser fora.

Teniu tota la meva estimació,

Rosalia Rubio

 

 

PD: La meva parella (ell sí és de vuit cognoms catalans 😊) ha llegit la meva carta i diu que no domino els pronoms febles ni els complements directes; que aquesta carta “mos avergonyís” (és de Lleida)… però jo em resisteixo a corregir-ho. Aquesta soc jo!

I, ara seriosament, això és el reflexe de la nostra societat: plural i oberta.

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: