No esteu sols | Carta de Rosalia
16243
post-template-default,single,single-post,postid-16243,single-format-quote,qode-listing-1.0.1,qode-social-login-1.0,qode-news-1.0,qode-quick-links-1.0,qode-restaurant-1.0,ajax_updown,page_not_loaded,boxed,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-12.0.1,qode-theme-bridge,bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.2,vc_responsive

Gràcies pels vostre compromís i els vostres sacrificis. Molta gent, molta, ho reconeix. El 21 de desembre li ho direm al món.

— Carta de Rosalia

Estimats Vicepresident, Conselleres i Consellers, Jordi Cuixart, Jordi Sanchez,

Fa dies que us vull escriure. Moltes vegades em sento emprenyada i trista, quan penso en com són d’injustes moltes de les coses que ens toca viure. Llavors, puc entendre una mica com us deveu sentir i com deu ser de dur estar aïllats i apartats de les vostres famílies i amics… i no poder participar activament en allò que és la vostra vocació i a la que heu dedicat molts esforços. Però, o defalliu!! El temps posa a tothom al seu lloc. I es podrà estar d’acord o no amb les vostres idees, però ningú amb sentit comú, no pot negar la vostra convicció i coherència. No sou uns delinqüents no us ho mereixeu això.

Us volia escriure perquè m’ho crec això que us fan sentir bé les nostres cartes i sentir que a fora hi ha gent que us arropa, que això és una finestreta que us manté connectats al món real del qual mai hauríeu d’haver sortit.

Vaig plorar dissabte passat sentint a les vostres famílies i amics. Em vaig emocionar veient gent pacífica de tota mena (grans, petits, més rics, més pobres) compartint unes hores amb mi, “apretats”, tots junts per a demanar que torneu a casa. Vaig sentir orgull al veure les fotos i vaig pensar que jo hi pertanyo a això, i em va fer bé aquest sentiment. Us ho explico tot això perquè m’agradaria que pugueu sentir una miqueta aquesta calor.

Tinc cinquanta-dos anys (així doncs, no sóc filla de l’escola adoctrinadora), pare castellà i mare andalusa (tampoc no crec que la meva estimació a Catalunya em vingui de sang)… però no suporto les injustícies, soc molt treballadora i lluitadora, em considero progressista i de ment oberta, odio la corrupció, admiro la coherència (serà per tot això que m’identifico amb vosaltres?). Mai no m’ha interessat la política, però ara tinc una senyera (sí, la senyera, no l’estelada) a la terrassa de casa… i parlo amb la meva parella cada dia sobre el que està passant… i porto un llaç groc i a tothom qui em pregunta li dic que és una injustícia que hi hagi gent a la presó sense judici… i aniré a Brussel·les d’aquí dues setmanes tot i que serà molt cansat, però necessito fer coses!!! (es que soc catalana i faig coses! 🙂 ).

Si us plau, no defalliu. Continueu fidels als vostres principis. Em sento orgullosa que em representi gent com vosaltres: honrada, preparada, conseqüent, implicada, coherent. Gràcies pels vostre compromís i els vostres sacrificis. Molta gent, molta, ho reconeix. El 21 de desembre li ho direm al món.

Espero que aquesta sigui la primera i última carta que us escriuré. Això voldrà dir que no tardareu gaire en ser fora.

Teniu tota la meva estimació,

Rosalia

PD. La meva parella (ell sí es de vuit cognoms catalans 🙂 ) ha llegit la meva carta i diu que no domino els pronoms febles ni els complements directes, que aquesta carta “mos avergonyís” (és de Lleida)… però jo em resisteixo a corregir-ho. Aquesta soc jo!

I, ara seriosament, això és el reflexe de la nostra societat plural i oberta.

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: