No esteu sols | Carta de Raquel Tomàs i Tutusaus
16108
post-template-default,single,single-post,postid-16108,single-format-quote,qode-listing-1.0.1,qode-social-login-1.0,qode-news-1.0,qode-quick-links-1.0,qode-restaurant-1.0,ajax_updown,page_not_loaded,boxed,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-12.0.1,qode-theme-bridge,bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.2,vc_responsive

Diuen que estem cansats, que estem decebuts i desmoralitzats, que ens sentim enganyats i traïts. No és veritat.

— Carta de Raquel Tomàs i Tutusaus

Honorables Conselleres i Consellers,
Benvolguts Jordi Sànchez i Jordi Cuixart,

Em dic Raquel Tomàs i Tutusaus. Tinc 47 anys i visc a Barcelona. Sóc metge.

Perdoneu que us molesti en uns moments tan complicats.
Però tothom diu que llegir les nostres cartes us ajuda a passar les hores i us reconforta.

Som-hi doncs!

M´hauria agradat enviar-vos una carta diferent a cadascun de vosaltres, però no us conec prou per a trobar les paraules més adients a les vostres circumstàncies personals.

Tampoc tinc massa clar quin ha de ser el contingut d´aquesta carta més enllà dels missatges d´ànim i de suport.
Aquests els teniu tots. Els meus i els dels meus pares, dues persones grans molt poc compromeses políticament però que no paren de preguntar:
Per què hi ha gent tan dolenta?
Com és possible que passi això avui en dia?
Ara sortiran de la presó, oi?

D´entrada, havia pensat parlar-vos de Catalunya i de totes les seves meravelles.
Després, però, m´ha semblat que això no faria altra cosa que provocar-vos més enyorança.
I, al final, m´he decidit per escriure sobre nosaltres, la gent.

No feu cas de totes aquestes notícies difoses de manera interessada i persistent amb l´objectiu de transmetre el missatge que el moviment sobiranista va de baixa.
Diuen que estem cansats, que estem decebuts i desmoralitzats, que ens sentim enganyats i traïts, que ja hem entès que l´independentisme no és el camí i no sé pas quantes coses més.

No és veritat.

He vist centenars de persones anant a farmàcies i altres llocs insospitats per a signar per a una llista unitària.
Hi ha bufetades per a reservar un bitllet d´avió o d´autocar per anar a Brussel·les el 7 de desembre. Cada dia hi ha algú altre que et demana si hi vas i com hi vas per a afegir-s´hi.
Surt gent de sota les pedres demanant on pot donar diners per la Caixa de la Solidaritat o per l´Associació Catalana de Drets Civils.
Si haguéssim de participar de tots els actes que s´organitzen cada dia per a demanar el vostre alliberament, no faríem altra cosa.
No hi ha manera d´estar al dia de totes les iniciatives relacionades amb la vostra llibertat i amb el suport a les vostres famílies.
Cada vegada es veuen més llaços grocs incorporats als abrics i les jaquetes del dia a dia.
Hi ha missatges diaris a les xarxes socials que ens recorden les nits que fa que no esteu amb nosaltres.
El vostre record és present en moltes converses anònimes.
I no acabaria.

Estem on sempre hem estat. Aquí, al vostre costat.
I em sembla que no tenim cap ganes de marxar. Més aviat, tot al contrari.
No estem aturats. Senzillament, us estem esperant per continuar el camí que entre tots havíem començat.
Ara mateix, només volem que el proper viatge sigui a Madrid a la sortida de les vostres presons i que el proper acte on s´hagi d´anar sigui el de la vostra arribada a Catalunya.

Espero no haver-vos fet passar una mala estona!!

Moltes gràcies un cop més pel vostre coratge i per la vostra dignitat!!

Molta sort i una abraçada molt forta!!

Atentament,

Raquel

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: