No esteu sols | Carta de Núria Fernàndez
16516
post-template-default,single,single-post,postid-16516,single-format-quote,qode-listing-1.0.1,qode-social-login-1.0,qode-news-1.0,qode-quick-links-1.0,qode-restaurant-1.0,ajax_updown,page_not_loaded,boxed,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-12.0.1,qode-theme-bridge,bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.2,vc_responsive

Sovint em sento culpable per què a vegades el dia a dia fa que m’oblidi que hi ha gent a la presó o vivint lluny de casa seva per les seves idees ( i que representen les de molta gent!).

— Carta de Núria Fernàndez

Bon dia, bona tarda, bona nit…

Que dir-vos que no us hagi dit ja la vostra família, les vostres amistats, totes aquelles persones que no coneixeu però que us estan escrivint?

No ho sé… seré repetitiva…ànims, força, paciència, valor, energia positiva… i MOLTES, MOLTES GRÀCIES.

Tenim dret els que estem fora a dir-vos això? No se si és just. És fàcil parlar des de fora…Sovint em sento culpable per què a vegades el dia a dia fa que m’oblidi que hi ha gent a la presó o vivint lluny de casa seva per les seves idees ( i que representen les de molta gent!).

Com pot ser que m’hi acostumi? No és just. Us hauria de tenir més presents. No pot ser que ens acostumem a la injustícia! És el que volen? Que normalitzem situacions no normals?

Us torno a enviar ànims, força paciència, valor, energia positiva… i a mi mateixa m’envio memòria. Memòria per no oblidar-vos i tenir-vos presents.

Gràcies una altra vegada i FINS AVIAT!!!

 

Núria Fernàndez Balsells

 

Igualada, 11 de febrer de 2018.

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: