No esteu sols | Carta de Nerea Martí
16048
post-template-default,single,single-post,postid-16048,single-format-quote,qode-listing-1.0.1,qode-social-login-1.0,qode-news-1.0,qode-quick-links-1.0,qode-restaurant-1.0,ajax_updown,page_not_loaded,boxed,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-12.0.1,qode-theme-bridge,bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.2,vc_responsive

Bé,espero que aquestes linies et serveixin per haver passat una estona,en un parell de setmanes et tornaré a escriure

— Carta de Nerea Martí

Hola Jordi,que com estàs?No em coneixes,bé de fet,si,pero dubto que em recordis.Em dic Nerea,ens va presentar el Miguel Angel Escobar en un sopar en petit comitè que vam fer a Hospitalet,ho recordes?Si et serveix de guia,vam sopar molt malament ejeje

Bé,no te importància si no ho recordes…

Vaig veure que demanaven a qui pogués que us escribissim perque us sentissiu mes acompanyats,i intentaré,ja que no treballo,escriure-us a tots una carta cada 15 dies.

Primer de tot,dir-te que ho sento molt,moltíssim,per com ha anat tot,pero sàpigues que a fora som molts els que seguim al peu del canó.No sé si al final fareu llistes conjuntes o separades però guanyarem sigui com sigui,no hi dubtis,ens hi deixarem la pell,molts granets de sorra acaben fent una muntanya.

Només espero que els dies no se’t facin molt llargs.

Si vols t’explicaré algunes coses que potser no t’importaran pero et faran passar l’estona.

Tinc 35 anys,tinc un nen d’un any que es diu Miquel.

L’altre dia vaig llegir un escrit que habia posat la teva filla Laura,em va encongir al cor,i em vaig pendre la llibertat d’escriure-li per donar-li ànims,em vaig enrecordar d’una cosa que em vas dir un dia que ens vam trobar a l’enterrament de la germana d’en Jordi Fexas:Quan vaig tenir la meva filla em vaig sentir l’home més inútil del món,no sabia que fer.

I vaig pensar en ella,en la teva dona i la família,i vaig pensar que,si les coses haguéssin anat d’una altra manera,i hagués acabat com a presidenta de Súmate,la que ara seria a la presó també seria jo.

Espero que algú sàpiga tornar a organitzar la societat civil,perque ,de moment,es un desastre i no hi ha ningú que porti la veu cantant.

Bé,espero que aquestes linies et serveixin per haver passat una estona,en un parell de setmanes et tornaré a escriure i t’explico quatre coses més i aixi passes una estona amb les meves tonteries ejeje

Sigues fort,no defalleixis,farem força per treure-us

Una  abraçada

Nerea Marti

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: