No esteu sols | Carta de Nadia
16142
post-template-default,single,single-post,postid-16142,single-format-quote,qode-listing-1.0.1,qode-social-login-1.0,qode-news-1.0,qode-quick-links-1.0,qode-restaurant-1.0,ajax_updown,page_not_loaded,boxed,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-12.0.1,qode-theme-bridge,bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.2,vc_responsive

Però per sobre de tot, intenteu que hi hagi comunió entre vosaltres... enteniment. Feu de les diferencies virtuts i fortaleses.

— Carta de Nadia
Hola,
Molts ànims i força. Crec amb les persones honestes, que defensen pacíficament uns ideals, un projecte de país. Jo abans era sols una defensora del referèndum. Crec que els ciutadans tenim el dret de decidir lliurement el que volem respecte a Catalunya.
El projecte de construir una república es engrescador, somio amb un país amb valors, que se respectin els drets humans, amb politiques socials justes, que no hi hagi disgregació social, amb millor la salut i de qualitat. Espero que s’acabin les retallades en sanitat. Sempre s’ha de treballar pel poble i escoltar-lo.
Desitjo una Catalunya sense corrupció, amb la televisió pública plural i mai un mer instrument de cap partit polític. Una escola, que et donin eines per estimular el sentit crític. En més de una mera transmissió de continguts temàtics, s’ensenyi l’art de l’aprentatge. La educació és molt important, ens ha d’ajudar a moure’ns en un món cada cop més globalitzat, divers, on les fronteres cada cop es desdibuixen mes.
Vull una Catalunya que cuidi dels seus agricultors i ramaders, que inverteixi en les empreses de proximitat. Amb una economia equitativa i els productes assequibles per tothom.
També m’imagino que els transports públics de Ponent milloraran. Creant noves xarxes de transport, arreglant vies de tren molt precàries (com la línea Lleida-Cervera-Manresa- Barcelona), o si mes no que se’n construeixen de noves. Seria una bona inversió, que podria fer reduir el nivell de contaminació. I sobre tot, mai retallar amb cultura, en l’art,… Soc conscient que els meus anhels, ara mateix no toquin o m’hagi d’esperar per veure-les reflectits, o son una utopia. Falta molt de camí per fer.
Potser ens vam precipitar, simplement van voler volar lliures como les palomes.
Sempre recordaré el 1-O. Jo el vaig viure des del meu poble de Ponent, amb por pel que s’estava dient per les xarxes socials, grups d’amics… Ens vam mobilitzar per protegir les urnes. Per sort, no va passar res a on visc.
Ara mateix no se on resideix la solució. Crec que cal serenor, autocrítica per ratificar errors i prevenir mes que res. Vigilar no fer passos en fals. Però per sobre de tot, intenteu que hi hagi comunió entre vosaltres… enteniment. Feu de les diferencies virtuts i fortaleses. Accepteu resultats urnes i seu capaços d’unir forces sense escletxes. Claredat, perquè la gent se’ls hi esta demanant molt.
Una salutacions des de Ponent, una província amb molt d’encant. No la menystingueu mai.
Molts ànims,
Nadia de Nada
No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: