No esteu sols | Carta de Montserrat Figueras
15957
post-template-default,single,single-post,postid-15957,single-format-quote,qode-listing-1.0.1,qode-social-login-1.0,qode-news-1.0,qode-quick-links-1.0,qode-restaurant-1.0,ajax_updown,page_not_loaded,boxed,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-12.0.1,qode-theme-bridge,bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.2,vc_responsive

De joveneta, vaig aprendre a escriure el català llegint a Folch i Torres.

— Carta de Montserrat Figueras

Estimats tots, els de Soto del Real, les d’Alcalà Meco, als d’Estremera….

En un dia assollellat, però fred, vull fer  memòria de molts anys enrera. De joveneta, vaig aprendre a escriure el català llegint a Folch i Torres. En aquella època, parlar en català en públic equivalia a una resposta irada de “habla en cristiano!”.que feia envermellir fins les pedres.
Ha plogut molt des d’ aleshores…. Vaig participar al naixement de l’escola en català, no de l’escola catalana que tenim avui. Només podíem donar classe una hora al dia i amb grans esforços captar l’atenció dels nanos, molts d’ells castellano parlants.
I avui, fem renéixer  l’esperança de tot un poble empoderat que, a pesar de tenir homes valents a la presó i a l’exili…..i voldría pensar que no s’engreixarà  amb més presons!, continuarem en la lluita per mantenir ferma la nostra identitat, i que mai, mai, mai més tornem a sentir l’ofensiu “habla en cristiano”
La nostra esperança és sòlida: mai més tornarem a la foscor!!!
Endavant sempre.
Una abraçada forta per a tots!!!!
Montserrat Figueras i Casamada
No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: