No esteu sols | Carta de Montse
16316
post-template-default,single,single-post,postid-16316,single-format-quote,qode-listing-1.0.1,qode-social-login-1.0,qode-news-1.0,qode-quick-links-1.0,qode-restaurant-1.0,ajax_updown,page_not_loaded,boxed,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-12.0.1,qode-theme-bridge,bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.2,vc_responsive

He estat pensant què m’agradaria llegir si em trobés privada de llibertat. I puc dir que resulta asfixiant només el fet de plantejar-m’ho.

— Carta de Montse

He estat pensant què m’agradaria llegir si em trobés privada de llibertat. I puc dir que resulta asfixiant només el fet de plantejar-m’ho.

Diumenge vaig anar a passejar:

Saps on és la fageda d’en Jordà?
Si vas pels volts d’Olot, amunt del pla
trobaràs un indret verd i profund
com mai cap més n’hagis trobat al món….

Diumenge no era aquest indret verd del que parlava Joan Maragall en el seu poema, sinó una fageda de tons grocs i marronosos. Típica de la tardor. Vaig posar-me a caminar a poc a poc sobre les fulles que cruixien a cada pas que feia. La lluminositat dels raigs del sol que travessaven les fulles em va robar el cor. El groc s’intensificava, semblava omplir-ho tot. Vaig aixecar la mirada. Un trosset de cel blau em va picar l’ullet. Vaig comptar els meus passos en la gran quietud. Una magnífica sensació de relax i tranquil·litat en el silenci d’aquest lloc profund em va envair.
Desitjava perdre-m’hi per sempre. Vaig copsar la idea del poeta:
Oh Companyia! Oh deslliurant presó!

Estic convençuda que en breu, sereu vosaltres els que gaudireu de la seva lluminositat i colors. Mentre, però, passegeu-hi cinc minuts dins la vostra ment, el vostre recés de pau.

Montse

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: