No esteu sols | Carta de Meritxell Juncosa
16163
post-template-default,single,single-post,postid-16163,single-format-quote,qode-listing-1.0.1,qode-social-login-1.0,qode-news-1.0,qode-quick-links-1.0,qode-restaurant-1.0,ajax_updown,page_not_loaded,boxed,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-12.0.1,qode-theme-bridge,bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.2,vc_responsive

No esteu sols, teniu l’escalf i el suport de milers i milers de catalans que no us fallaran, sabem que la situació és molt dura i que ho seguirà essent, però hem pres la decisió d’afrontar-la, no ens farem enrere, si us plau no defalliu, teniu tota la nostra confiança.

— Carta de Meritxell Juncosa
Benvolguts president Carles Puigdemont, vicepresident i conseller Oriol Junqueras, consellers Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Carles Mundó, Toni Comín i Lluís Puig,membres de la Mesa del Parlament Lluís Corominas i Lluís Guinó,líders d’Òmnium Cultural i Assemblea Nacional Catalana Jordi Cuixart i JordiSánchez, major dels Mossos Josep Lluís Trapero.
Benvolgudes presidenta de la Mesa del Parlament Carme Forcadell, conselleres Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Clara Ponsatí i Meritxell Serret, membres de la Mesa del Parlament Anna Simó i Ramona Barrufet, intendent dels Mossos Teresa Laplana.
Sé que em deixo a més gent que també està treballant per tal de defensar el nostre país i la nostra cultura, les meves paraules van dirigides a tots /es i cadascun/a de vosaltres,
encara que no tingueu una menció específica.
Tinc 31 anys i la veritat és que no m’imaginava escrivint una carta com la que estic escrivint ara, dirigida a tantes persones que estan lluitant per defensar la identitat
catalana i el seu esperit pacífic.
Sóc una persona que creu en la democràcia però, per ser sincera, fins ara havia cregut poc en la política(espanyola sobretot però, perquè no dir-ho, també la catalana).
Sempre havia votat de manera “estratègica” més que no pas per convicció, senzillament per evitar (o si més no, complicar) la majoria absoluta dels partits més corruptes, contant els dies fins que aparegués el primer cas de corrupció i anhelant que, algun dia, el meu vot servís realment per canviar les coses. Per desgràcia, aquesta visió ha estat compartida per molts catalans que ens hem “acostumat” a que ens tombin els anhels de llibertat durant tots aquests anys, manifestació rere manifestació sense perdre l’esperança i la il·lusió de que, per fi, algun dia veuríem fet realitat el somni.
No entraré en detalls de la cronologia dels fets perquè tots la coneixem però el somni va començar a prendre forma sòlida amb el resultat de les eleccions legítimes del 27-S i es va reiterar en el referèndum de l’1-O malgrat els cops de porra de l’estat espanyol.
El dia del referèndum va ser el dia que vaig anar a votar amb més convicció, il·lusió i nervis de la meva vida; vaig matinar per defensar el meu col·legi electoral i vaig acompanyar l’urna fins que va estar segura després de fer el recompte de tots els vots dipositats per tota aquella gent que, com jo, reclamava ser escoltada i respectada.
Por? més aviat ràbia i impotència; quan van començar a arribar les imatges de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional atonyinant avis, menors i gent indefensa amb els braços alçats pacíficament i amb l’únicaarma en forma de papereta, tots ens vam esfereir, eren imatges colpidores amb l’objectiu de fer-nos abandonar la idea a tots i que tornéssim a casa amb la cua entre cames com bons minyons.
Lluny d’això, la resposta del poble català va ser justament la contrària, la determinació va superar la por i les cues per votar van començar a créixer en comptes de minvar, la gent que es quedava a defensar les urnes pacíficament un cop havia votat no parava d’augmentar.
Entenc la preocupació del govern per la violència exercida i la que es pugui exercir per part de l‘estat espanyol però val a dir que, tots i cadascun dels que érem allà, sabíem el que podia passar i, tot i així, no ens vam moure ni un mil·límetre del nostre objectiu, l’hem seguit defensant i el seguirem defensant costi el que costi.
Encara que l’estat utilitzi les eines de la por, la humiliació i la mentida emprant la violència policial, les destitucions de càrrecs, els empresonaments, les multes, la intervenció econòmica, la manipulació dels mitjans de comunicació, etc. la determinació del poble català és imparable, reivindiquem les nostres arrels, la nostra llibertat i la dels nostres presos polítics.
Com ja he dit al principi, no he cregut mai en la política espanyola, la darrera mostra de la seva imposició són les eleccions il·legítimes del 21-D, que ni tan sols han estat organitzades pel president del govern legítim escollit democràticament a les urnes a Catalunya. El seu objectiu no és cap altre que el càstig per haver manifestat la nostra intenció de ser lliures i la humiliació si perdem els independentistes (i ja sabem tots que ho intentaran per tots els medis, ja s’ha començat a veure amb el vot exterior). És per això que tornaré a anar a votar, no perquè m’ho imposi un govern que no té cap representació al meu país sinó, precisament, per defensar-lo davant d’aquest estat repressiu i dictatorial. Tornarem a guanyar, l’estat no ens farà callar malgrat totes les traves que ens posi.
No esteu sols, teniu l’escalf i el suport de milers i milers de catalans que no us fallaran, sabem que la situació és molt dura i que ho seguirà essent, però hem pres la decisió d’afrontar-la, no ens farem enrere, si us plau no defalliu, teniu tota la nostra confiança.
Volem que recupereu el vostre càrrec legítim, la vostra dignitat, la vostra llibertat, que pugueu tornar a abraçar als vostres, veure’ls créixer i ho farem com sempre hem fet els catalans, de manera massiva i pacíficament, no sabem (ni volem) fer-ho de cap altra manera.
Em sento molt orgullosa de les meves arrels i les defensaré fins allà on calgui, visca la República Independent de Catalunya! ||*||
Meritxell Juncosa
No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: