No esteu sols | Carta de Mercè, Xavier, Arnau i Gerard
16522
post-template-default,single,single-post,postid-16522,single-format-quote,qode-listing-1.0.1,qode-social-login-1.0,qode-news-1.0,qode-quick-links-1.0,qode-restaurant-1.0,ajax_updown,page_not_loaded,boxed,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-12.0.1,qode-theme-bridge,bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.2,vc_responsive

No jutjaré. Intentaré comprendre les decisions dels qui esteu presoners dintre i fora.

— Carta de Mercè, Xavier, Arnau i Gerard
Estimats Jordis, Oriol i Joaquim.
A casa us em enviat una carta a la setmana des del primer dia que us van convertir en ostatges. No sé si us arriben. No sé si us serveixen de suport i escalf. I no sé que més podem afegir perquè tot plegat és tan absurd i increïble, que un es queda sense paraules.
Aquesta setmana us hem enviat uns llibres i una carta a cadascun. Com que confio més en que us arribin aquestes paraules que els certificats, permeteu-me que em repeteixi.
No sou vosaltres els qui esteu bojos. Esteu allí pel vostre somni però també esteu allí per nosaltres, que us vam demanar votar, que us vam demanar República, que us vam demanar oportunitats i un canvi de futur.
I us diem que estem amb vosaltres però no és veritat. Nosaltres no estem entre reixes, no patim el fred físic i de cor, no sentim l’enyorança de la terra i la familia, no sentim el rebuig i altres coses que no puc imaginar entre 4 parets hostils, i no crec que ens poguem imaginar pel que esteu passant.
Personalment no jutjaré res del que feu perquè no sé que faria jo en el vostre cas. No vull màrtirs ni deus, com vosaltres no heu volgut la nostra sang. I em sortit al carrer quan ha calgut, i estàvem i estem disposats i ho estarem, i potser si reculeu ja no hi haurà una altra oportunitat i no servirà perquè res millori perquè ens enfrontem a una màquina d’esclafar que no enten de negociacions ni aprecia res que no sigui guanyar humiliant i arrasant. Però això ja ho sabíem quan vam començar…
No jutjaré. Intentaré comprendre les decisions dels qui esteu presoners dintre i fora (no crec que la Carme Forcadell o en Carles Puigdemont siguin lliures). Teniu dret a ser humans, teniu dret a equivocar-vos, teniu dret a tenir por…
Una forta abraçada d’escalf i ànims, que us continuarem enviant sempre i poder-la fer presencial a la vostra tornada. Força des de Castelldefels, on continuem empaperant, manifestant-nos amb pluja o sol i donant la murga a l’oblit en una de les poblacions menys favorables per fer-ho,
Mercè, Xavier, Arnau i Gerard
”La nostra gloria més gran no és no caure mai, sino eixecar-nos cada vegada que caiem”,  Confucio.
No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: