No esteu sols | Carta de Mercè
16328
post-template-default,single,single-post,postid-16328,single-format-quote,qode-listing-1.0.1,qode-social-login-1.0,qode-news-1.0,qode-quick-links-1.0,qode-restaurant-1.0,ajax_updown,page_not_loaded,boxed,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-12.0.1,qode-theme-bridge,bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.2,vc_responsive

Tot el meu escalf. Us somio lliures i amb les vostres famílies.

— Carta de Mercè

Estimats Joaquim, Oriol, Jordi Cuixart, Jordi Sánchez.

Què dir que no hagueu llegit? 

Permeteu que copiï aquest poema d’en Joan Margarit.

No cal dir res més.

Tot el meu escalf. Us somio lliures i amb les vostres famílies.

Una abraçada.

Montse

La llibertat és la raó de viure,
dèiem, somniadors, d’estudiants.
És la raó dels vells, matisem ara,
la seva única esperança escèptica.
La llibertat és un estrany viatge.
Són les places de toros amb cadires
damunt la sorra en temps d’eleccions.
És el perill, de matinada, al metro,
són els diaris al final del dia.
La llibertat és fer l’amor als parcs.
La llibertat és quan comença l’alba
en un dia de vaga general.
És morir lliure. Són les guerres mèdiques.
Les paraules República i Civil.
Un rei sortint en tren cap a l’exili.
La llibertat és una llibreria.
Anar indocumentat. Són les cançons
de la guerra civil.
Una forma d’amor, la llibertat

Joan Margarit

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: