No esteu sols | Carta de Marta Isanta
16414
post-template-default,single,single-post,postid-16414,single-format-quote,qode-listing-1.0.1,qode-social-login-1.0,qode-news-1.0,qode-quick-links-1.0,qode-restaurant-1.0,ajax_updown,page_not_loaded,boxed,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-12.0.1,qode-theme-bridge,bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.2,vc_responsive

Et necessitem però no te la pots jugar més, i tampoc podem perdre més, amb el cor calent i el cap fred, prenguis la decisió que prenguis, la respectaré.

— Carta de Marta Isanta

Carta:
Molt Honorable President,
Em dic Marta, tinc 52 anys i us escric desde Terrassa, si em permeteu ara que ens hem presentat us parlaré de tu, ja que us sento més proper.

Benvolgut Carles, hem patit i estem patint molt pel nostre país, per tu i per tots els que honrosament heu defensat la llibertat del nostre poble i que ara us tenen engarjolats i extradits.
No se n’adonen que qui us insulta, maltracta,… i no dic més qualificatius vergonyosos, ja que no els trobo ni en el meu vocabulari, també ens insulten i maltracten als que us hem votat. Hem de treballar per Catalunya, defensant-nos fins l’últim alè.
Vull compartir una anècdota amb tu, tenia 20 anys quan vaig viatjar a Londres a treballar d’Au-Pair, vaig fer una amiga de Madrid, d’aquelles que portaven la bandera espanyola a la corretja del rellotge, ens vam fer molt amigues, mai parlàvem de política i em va arribar a dir que era la catalana més ben parida que havia conegut mai. Fins que un dia, en una excursió, tot esperant el bus, vam coincidir amb unes altres catalanes a la cua, em va fer il·lusió sentir parlar la meva llengua, i m’hi vaig dirigir espontàniament en català, la meva amiga em va insultar, em va tractar de mal educada i em va deixar de parlar, i mai més em va voler escoltar, li volia explicar què era per mi la meva llengua mare, què significava, va ser nefast! Mai abans no m’havia hagut de defensar, potser perquè no havia sortit abans de la meva terra, però vaig tenir clar que hauria de defensar per sempre més la meva identitat!!! I així ha estat fins ara, he plorat molt aquests darrers temps, d’emoció, de nervis, de tristesa, de ràbia, i no puc més.

Confio amb tu plenament, desde el primer parlament que vas fer en prendre possessió del teu càrrec, i això que en aquelles eleccions vaig votar a ERC, doncs ja no confiava amb en MAS, i t’animo a no perdre l’esperança, t’hi has jugat tant! ja no professionalment, sino personalment. Estic en contra del radicalismes, extremismes, divisions, però sempre he dit que si em toquen el país, l’hauré de defensar, i no podem tolerar la falta de respecte, la injustícia.

Carles, sé que no es pot governar el país sense ser-hi (deus tenir tantes ganes de ser aquí!), no tècnicament, això no ha de ser un problema, però per viure la realitat del dia a dia. Et necessitem però no te la pots jugar més, i tampoc podem perdre més, amb el cor calent i el cap fred, prenguis la decisió que prenguis, la respectaré.

Una forta abraçada,
Marta Isanta Vallmitjana
02/02/2018

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: