No esteu sols | Carta de Mariangels Domenech
16302
post-template-default,single,single-post,postid-16302,single-format-quote,qode-listing-1.0.1,qode-social-login-1.0,qode-news-1.0,qode-quick-links-1.0,qode-restaurant-1.0,ajax_updown,page_not_loaded,boxed,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-12.0.1,qode-theme-bridge,bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.2,vc_responsive

Quan veig les vostres trajectòries i ara us veig on sou la ràbia em córrer per les venes.

— Carta de Mariangels Domenech
 Barcelona, 2 de gener de 2018
Benvolguts Jordís, Quim i Oriol,
Continuem dia darrera dia, denunciant el vostre empresonament.
De ben segur que us expliquen com la gent estem al vostre costat i al de les vostres famílies. A twitter és un no parar. Personalment jo, cada dia, envio, com ja us he explicat en altres cartes, (aquesta és la cinquena que us escric i aquesta vegada faré servir la compte de twitter Noesteusols.cat que se n’encarrega d’enviar-les agrupades i així no hem de comprar segell. Ja us vaig dir que fins i tot aquest any, després de 45 de fer-ho sempre, no he enviat postals per correu, per no fer servir el servei de correus Ñ), envio als contactes una foto de la sortida del sol que veig des del balcó de casa, us he enviat fins i tot alguna foto a vosaltres també, En aquesta foto poso dos llaços grocs amb el número de nits que heu passat a la presó els Jordis, que avui ja en són 78 i dos llaços grocs amb el número de nits que heu passat a la presó en Quim i l’Oriol que avui ja en són 61. Hi ha qui també compte les nits que porten els pobres nois d’Alsasua, que en són més de 400, vergonya és el que no tenen ni ells ni aquesta Europa que sembla que vagi anestesiada.
Ha estat un Nadal groc, ben cert. A casa hem posat llaços gros a la motxilla del Pare Noel que puja per la finestra, al balcó un de ben gros il·luminat, a l’arbre li hem posat 4 i un de més gros representant a tots els que estan a l’exili. Als dos barrets de pare Noel que cada any pengem al capçal del llit i fins i tot, malgrat haver estrenat vestit he portat un llaç groc a tots els dinars i sopars. Tots hem patit al pensar en les vostre famílies. Per com em sento, sé que aixà no es podrà oblidar mai. Mai. No es podrà reconduir la situació veient els números que han sortit a les eleccions i “única sortida, encara que precisament pe’s números és molt complicada és la independència perquè no hi tenint res en comú amb aquesta Ñ.
La xarxa va plena de comentaris sobre el discursos que han fet el presidents de les diferents Comunitats Autònomes, que ja, sense cap vergonya, parlen que, de Catalunya en depenen la seva Sanitat, i per no fer-ho més llarg, el seu benestar general.
Us escrit una única carta, com he fet les últimes vegades, perquà no tinc temps de fer més coses, treballo i tinc tres nets, no he tingut vacances, només els dies festius i prou i no hi ha temps per a més.
En realitat, com no tinc cap relació personal amb cap de vosaltres el que us pugui dir veritablement serveix per a tots.
Sembla mentida perà la proximitat en la que us sento. Pels comentaris al wtsp i a la xarxa aquesta proximitat la té tothom, parlem de vosaltres com si fóssiu família i no exagero
Quan veig les vostres trajectòries i ara us veig on sou la ràbia em córrer per les venes. No sóc creien Oriol, ho era de joveneta, però amb el pas del temps he arribat fins i tot a no entre com ho podia ser. Sé que tu ho ets i molt i sempre tens una paraula d’amor en els teus missatges, entrevistes, articles o cartes. Sé que aixà et deu ajudar i me n’alegro. Però no els podré perdonar mai. No podré. Malgrat això, sóc molt de perdonar jo, molt de trobar una disculpa, molt de no donar importància o treure ferro, per aixà sé que si jo sento el que sento, aixà no té remei.
Sempre t’he admirat molt. Ha quedat pendent que un dia en algun acte la Isabel, la dona de “Eduardo Reyes, que ens estimem molt, fes que et pugui conàixer personalment. Tinc fotos amb en Rufian, en Romeva, l’Ester Capella, en Tardà, amb l’Anna Simó, la Forcadell i et tinc a tu amb la meva cosina, perà em falta una de molt preuada.
Quim, quan penso que en qualsevol país del món series un heroi i en aquest, juntament amb en Trapero, (que per cert en va contestar la carta que li vaig escriure i en Romeva també, les guardo com a tresor), us tenen una ràbia immensa. Ara a més hem sabut que Ñ estava advertida de Ia preparació de l’atemptat i no us va avisar. No sé com algun dels països de les víctimes no investiga, a fons, i els fa posar vermells mundialment. Aquí no cal esperar res, perquè tot és podrit totalment.
Jordi Sànchez, crec que va ser ahir que hi va haver un concert a Gràcia, en honor vostre (es fan actes de tota mena) i en Rull ha dit a twitter que va poder abraçar a Ia teva mare. Se’m fa un nus a Ia gola. Una persona com tu i que Ia teva mare hagi de passar per això, com els teus fills i Ia teva dona. És tan bèstia.
Jordi Cuixart, que portes el nen a Ia motxilla a Gran de Gràcia un dia d’estiu que ens vam creuar i no em puc treure Ia imatge del cap quan penso en tu. Una persona que es va pujar dalt d’un cotxe per dissoldre una manifestació, el President de l’entitat cultural més prestigiosa del país. Quanta ignomínia.
Ara tenim davant Ia formació del Govern, sé que fareu el que millor convingui al país, n’estic segura ho dic a tothom que m’ho pregunta.
Heu de prendre Ia decisió que vagi bé al país i si sentimentalment no és Ia que més ens agradaria, que, perquè no dir-ho, és que tot continués com abans de que posessin les seves brutes grapes sobre les nostres institucions, malgrat haver votat ERC, jo també vull que sigui en Puigdemont el President. Hi ha molta gent d’ERC que no ha votat ERC per aquest mateix motiu. Jo vaig votar ERC com sempre perquè crec que sortís el que sortís Puigdemont seria el President en el cor de tots els independentistes, i si és només en el cor que ho ha de ser, doncs que ho sigui i que sigui President el gat amb botes si ho ha de ser perquè el país vagi endavant i ens puguem treure de sobre aquests cràpules.
Si el que més ens importa ha d’esperar, doncs esperem però tothom ha de poder tornar a casa.
Oi que meu entès tots?
No volem més gent a Ia presó el que volem és que sortiu els que hi sou, ja farem heroicitats un altre dia. Que ells van pel broc gros sense manies i els lliris ja s’han acabat de tan portar-los.
Molta força, molts ànims. Tingueu present que si ho expliqueu el poble entendrà tot el que feu, perquè jo sóc poble i sé que vull i veig que és el mateix que Ilegeixo arreu.
Us estimem molt i us sentim molt propers.
Oriol potser aquesta ja no Ia reps. Tan de bo el dia 4 siguis Iliure. Es diu a twitter que et deixaran lliure perquè volen que et facin a tu President perquè el que el que més ràbia els fa és Puigdemont. És possible que sigui cert. Però com Ia teva sortida va primer esperem que es puguin donar les dues coses i sinó el que ja he dit. Segur que el que feu serà pel bé de Catalunya.
No us deixarem SOlS. No hi ha poble més tossut i fidel que el català.
No sé com podrem fer que els que són a l’exili puguin tornar. Si no hi ha una negociació que ara per ara no veig per enlloc.
Estem tots molt preocupats, per això us dic que us sentim propers perquè ens sentim el problema com a propi. Tothom ho ha dit aquestes Festes. Fins que tothom no sigui amb les seves famílies no tornarem a ser un poble feliç.
La gent no ha deixat d’anar al cinema o als espectacles per res més que perquè no en té ganes, nosaltres anàvem al cine quasi cada dijous i des de fa 78 nits només hi hem anat un cop i va ser el dia que van deixar anar a Ia Forcadell. I sabeu? el que em fa por és que se’n ressenti l’economia, no deixar de veure pelis, fins a aquest punt hi estem implicats. Ara van per TV3 que és Ia joia de Ia corona. És un altre tema que heu de fer el que calgui, per mantenir, el poble el teniu al costat j és un poble com cap altre.
MARIA ÀNGELS DOMÊNECH
No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: