No esteu sols | Carta de Mariangels D
16429
post-template-default,single,single-post,postid-16429,single-format-quote,qode-listing-1.0.1,qode-social-login-1.0,qode-news-1.0,qode-quick-links-1.0,qode-restaurant-1.0,ajax_updown,page_not_loaded,boxed,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-12.0.1,qode-theme-bridge,bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.2,vc_responsive

Avui fa 100 dies que sou a l'exili, no sé pas quan acabarà aquest despropòsit.

— Carta de Mariangels D

Barcelona, 6 de febrer de 2018

Estimadíssims Carles, Toni, Meritxell, Lluís i Clara

És la primera vegada que us escric a vosaltres, als presos ja els he escric 6 vegades. Avui fa 100 dies que sou a l’exili, no sé pas quan acabarà aquest despropòsit que fa que tots estem angoixats.

Està el país com en stanby, ho dic de veritat, és així com ens sentim.

Podem fer poca cosa, voldríem sortir més al carrer però ens fa por complicar les coses, sinó no entendria la poca mobilització d’aquests dies.

Ara tots tenim posades les esperances en que es pugui aconseguir fer alguna cosa brillant per salvar la investidura del President Puigdemont.

Tothom volem que sigui Puigdemont el President, jo com la que més, però no vull que per això hagi d’anar ningú més a la presó i que es pugui tirar endavant.

La gent diu que és igual tirar endavant perquè igualment ens ho tomben tot. I tenen raó. Però jo només de pensar que es poden empescar alguna malifeta per posar a la srta Pepis al capdavant el Govern, no em veig capaç de suportar-ho.

Avui hem sabut que la Comissió Europea no investigarà la violència policial de l’1O, com voleu que no els puguin els fums a la meseta.

El meu nom a twitter és @madovi19571, avui li he dit a la Soraya que 2.100.000 catalans no desapareixerem perquè el TC no és D. Copperfield i que som aquest catalans els que volem que en Carles sigui el President i no a l’inrevés.

També li he demanat avui President que anem tan ràpid com es pugui anar perquè cada dia estem tots més ensopits, més nerviosos i més angoixats.

Quan penso en els presos ploro, no hi puc fer més.

Quan penso en vosaltres i les vostres vides també, perquè la veritat és que no li veig la solució a que això s’acabi, perquè per molt que formen govern (ja m’hi poso com en el futbol), l’únic que els faria sortir de la presó i tampoc és clar és que fos un govern que no parlés de sobirania i això no ho vol ningú.

Hi ha moments en que sembla que estiguem lligats de mans i peus, després tot d’un plegat puja l’optimisme només perquè diuen que les coses estan força encarrilades.

Vaig prometre rapar-me al 4 si venia d’incògnit al Parlament. Però només serviria perquè el posessin a la presó i aixà tampoc arreglaria res, ens tot el contrari. Però estic tan segura que igual que se’ls van colar les 6400 urnes se’ls hagués colar vostè que per això van fer que primer hagués de passar pel jutge. Només per aixà.

La gent tenim posades en vostè totes les esperances.

Jo us haig de dir que la nineta dels meus ulls és en Junqueras, sempre l’he admirat molt, però vostè se’m va guanyar i cada dia en fa alguna que fa que també l’admiri molt.

Les famílies dels presos fan patir moltíssim, perquè les seves de famílies, que també, poden venir i es poden abraçar i poden parlar tan com vulguin cada dia, encara que sigui de forma telemàtica, però ells no, visites en compte gotes, trucades de 4 minuts, i a sobre càstigs cada dos per tres per tonteries.

Cada dia al matí poso una foto (normalment de la sortida de sol) amb el comptador de les nits que porten els presos a la presó, també compte les nits dels nois d’Altsasu que amb la d’avui ja en seran 450, pobre nois tan joves.

Ara hi ha un compte a twitter que es diu emocions per la república crec que es @emocionsxrepublicat que va demanar fotos amb el sol i ja m’han publicat unes quantes de les que els envio.

Amb el tema de les notícies tots ens hem fet uns experts i quan veiem alguna cosa que no fa bona pinta preguntem d’on ha sortit abans de fer-ho córrer, tot i així encara se’ns cola alguna perquè mira que en són de cafres.

Toni, Meritxell, Clara i Lluis, Carles espero que entre tots esteu bé, us feu suport i companyia i us cuideu molt i cuideu molt al President.

A veure si per la propera ja tenim Govern muntat que bona falta fa. No sabia que se us podia escriure i per això no ho he fet fins ara.

 

Mariàngels

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: