No esteu sols | Carta de Mariangels
16547
post-template-default,single,single-post,postid-16547,single-format-quote,qode-listing-1.0.1,qode-social-login-1.0,qode-news-1.0,qode-quick-links-1.0,qode-restaurant-1.0,ajax_updown,page_not_loaded,boxed,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-12.0.1,qode-theme-bridge,bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.2,vc_responsive

Quan penso en la vostra vàlua humana i intel•lectual i pel que us estant fent passar, m'enfado molt.

— Carta de Mariangels

Barcelona, 20 de març de 2018

Estimadíssims Jordis, Oriol i Quim,

Aquí, preparant una altra carta, sempre penso que serà l’última.

Avui podria ser que per algun de vosaltres ho fos, i que fins i tot no l’arribéssiu a rebre.

Segons la premsa avui, l’advocat de Jordi Sànchez ha dit que deixarà l’Acta de Diputat, deixarà la vida política i passarà a donar classes a la universitat, degut a la gran pressió judicial a la que es veu sotmès. Greu molt greu.

El Fiscal General d’Ñ ha demanat la sortida de la presó, sota fiança de 100.000 C, d’en Quim, ara falta veure que farà el Jutge que prevarica.

S’ha posat en marxa una iniciativa per poder posar una querella conjunta de tota la ciutadania que ho vulgui contra el Jutge. Es diu Querellants per la República, només amb un dia té una muntanya de seguidors, en un dia tan sols va fer-ne 7,6K.

Aquesta setmana hem vist a la parella d’en Quim i del Jordi Cuixart a Suïssa, ha estat molt gratificant veure que almenys algú se les ha escoltades.

Han entrevistat a la Txell després de saber-se aquestes dues notícies que us he dit ara i ha comentat que ha plorat i tot de l’emoció i que no pararà fins que sortiu tots. Esperem que alxà doni algun tipus de fruit. Ñ cada cop és més barruera.

Jordi Cuixart, l’altre dia vam veure per la tele l’amic que vas fer a la presó en Jesús Ruiz, que va sortir fa pocs dies de Soto del Real. Va fer plorar a mig Catalunya. Espero que se’n surti, que algú li pugui donar una oportunltat a aquest noi tan optimista i alegre i que parla tan bé de tu.

Vaig tenir la teva dona a tocar amb l’Amat a coll el dia que van entrar a la seu d’Òmnium I ens van anar a manifestar a la plaça Sant Jaume. El que esteu passant és d’una injustícia tan gran, que no ho oblidarem mai.

A aquest nen ja me l’he trobat dues vegades a l’estiu amb tu, com t’he explicat en altres cartes a Gran de Gràcia que quan vas veure que t’havia reconegut vas aixecar les celles i jo també, ens vam somriure i no ens vam dir res. Com t’hagués abraçat i t’hagués dit que anessis amb molt de compte…

Ningú de vosaltres ni les vostres parelles diu cap paraula d’odi ni malsonant. És una pena que la premsa Ñ sigui tan fastigosa perquè estic segura que si la gent us pogués escoltar sense filtres no es comportarien com es comporten.

Diumenge va haver-hi mani unionista la GU diu 7.000 i ells diue 200.000, aquesta vegada la GU no s’equivoca perquè quasi es podien comptar un per un.

Que no us deixin estar a una presó de Catalunya és una malifeta més d’aquesta Ñ supàrbia i maleducada.

Tota la població Independentista està amb el cor encongit. El martiri que esteu passant vosaltres i les vostres famílies ens roba la tranquil•litat. És un sentiment totalment compartit.

Quim, ens hem assabentat que t’han trobat el bacteri de la tuberculina en les proves mèdiques que et van fer a la presó. Sembla que has de rebre tractament però, segons ha explicat la teva dona, ara per ara no és perillós.

Hem vist la teva dona aquests dies a Suïssa, també la vam veure en un programa de tele en un dels seus viatges a Estremera, per venir a veure’t.

He deixat la carta a mitges, per anar a dinar i ara que m’hi torno a posar ja puc dir que el motiu pel qual el Fiscal General li ha demanat al Fiscal del Suprem que et deixin sortir sota fiança de 100.000 € , és per la malaltia i perquè no hi ha risc de reincidir en el delicte perquè ja vas deixar l’Acta de Diputat.

Hi ha molta gent que us ve a veure i que expliquen a la premsa com són les visites. La gent ho Ilegim, amb el cor fet miques, i tothom voldríem ser els que posem la ma en el vidre.

Oriol, de la teva dona no en sabem res. No ha sortit a la tele. Només sabem alguna cosa del viatge que va descriure l’Empar Moliner cap Estremera però no li coneixem la cara.

No puc evitar patir per ella més que per les altres, que ja és dir.

Tot m’ho faig jo però penso que deu ser més tímida i introvertida i que tot això encara ho deu portar molt pitjor. Sé que té molta família pendent, el teu cunyat que és qui ha sortit algun cop a la tele. La teva cosina que també l’hem vist algun cop, en fi que segur que té xarxa protectora.

Pateixo per tu, tan preocupat pel teu país i que ara hagis de fer totes les coses a través d’altres persones.

Sempre dic a tothom que després de mi tu ets la persona que més vol la independència i per aixà malgrat que, ara mateix no entengui moltes de les coses que dieu, intento fer-vos costat.

Quan parleu d’ampliar la base, que per altra banda és el que s’ha estat fent sempre per part vostra i de Súmate, per exemple, i per fer-ho anomeneu al PSC trobo que us equivoqueu molt. La gent estem molt enfadada, heu de matissar, amb els votants del PSC que ara estiguin sense entendre al seu partit (potser), perquè amb l’lceta no vol que pacteu ningú i aquí també m’hi compto.

Per una part teniu la sort de no veure que diuen i que fan aquesta colla de cràpules. Però per altra banda aixà fa que penseu en coses totalment impossibles. Iceta sembla que s’hagi trastocat, vaja tot el seu partit sobretot el matriu sembla que no hi siguin tots. La gent fa acudits del tipus: “Donde esta el PSOE? al fondo a la derecha”, perquè et facis una idea.

Quan penso en la vostra vàlua humana i intel•lectual i pel que us estant fent passar, m’enfado molt. No sé perquè vam fer tots plegats les coses d’aquesta manera. Em culpabilitzo d’haver demanat, de totes totes, que es proclamés la República. Potser havíem d’haver esperat. Tot menys pel que esteu tots passant, empresonats i exiliats.

Avui també hem sabut que Fiscalia demana al Jutge que anul•li, invalidi o faci el que sigui pertinent amb els passaports dels exiliats, en vista que es mouen per tots els passos que volen i la mala imatge que això els crea.

Desconec si aixà és possible. (en principi per la UE es pot desplaçar tothom i no cal passaport) Si depàn només de les autoritats Ñ o també hi tenen alguna cosa a dir les autoritats de la resta de paisos. Espero que sigui així perquà sinó ja hem begut oli.

La Clara Ponsatí ha anat al Regne Unitat, a Escòcia concretament, on seguirà donant classes a la universitat de Sant Andrews i després ha anat a Àustria i Alemanya.

Carles Puigdemont des de Bàlgica, a Dinamarca, a Suïssa i té previst anar a final de setmana a Finlàndia.

La gent gaudim d’allà més amb el tema. Cada viatge una plantofada a Ñ.

Us faig la carta conjunta perquè així us la puc fer més llarga i perquà així també us poso una mica al corrent de la resta de companys.

Tothom està pendent si a la presó us veieu, si us deixen estar junts, de ben segur si fos així estaríem una miqueta més tranquils.

De tota manera ara si marxen el Jordi i el Quim… tan de bo els puguem anar a rebre’is com es mereixen. Segur que ens diran que no ho podem fer o ens acusaran de sedició.

Aquí quan no hi ha una manifestació n’hl ha una altra. La veritat és que els que hi estem implicats no tenim massa temps per a res. Entre la feina, la família i la República estem sense temps lliure.

Jordi Sànchez, tan de bo aquesta carta ja no la rebis.

Aquesta setmana hem vist la teva dona participar en una campanya que dona les gràcies en Pep Guardiola per portar el llaç groc malgrat la sanció que li ha imposat la Federació Anglesa. LI han clavat 22.500 € de multa.

El fet de portar-lo ha donat visualització al tema, malgrat que sempre ho ha defensat no ha estat fins que s’ha posat el llacet a la solapa que tothom en parla.

A veure si aquesta vegada tinc sort i algú em contesta la carta. De totes les que he enviat, aquesta deu ser la sisena, no he tingut resposta de ningú. Aixà em fa pensar que no les heu rebut. Perà si rebeu aquesta ja sabreu que us he escrit més vegades, de vegades a mà, individuals i col•lectives.

Us escrit enviant les últimes i aquesta a carta@noesteusols.cat i així no haig de posar segells del preparao, perquà resulta que no els porten altres segells a l’estanc que no siguin aquests perquà saben que la gent en gasta molts pels presos. Una vegada quan ho vaig dir els que estan pel tema en tenen de guardats per les ocasions. M’han van regalar 4 perquà us en poses dins les cartes.

Avui he tingut resposta del Govern a l’Exili, també vaíg escriure i avui m’han contestat. Ho vaig fer per mail I per mail també m’han contestat.

En Romeva també em va contestar vaig rebre la carta quan ja havia sortit de la presó i el Major Trapero des de la Comissaria de Travessera de Gràcia on el tenen fent tasques administratives. Quina vergonya

Quanta Ignomínia que gasten, quina mala gent.

També valg escriure al nois d’Altsasu, perà tampoc m’han contestat.

Acabo de tenir un ensurt, creia que havia perdut tot l’escrit, perà finalment l’he pogut recuperar. uff.

Segueixo fent cada dia el comptador, poso llacets i cors gros per entremig, avui 155 (avui he posat una cara de dimoni)-139 141/29 #exlli 491 Nois d’Altsasu. Quan ho penjo a twltter      afegeixo:       #LlibertatPrsosPolitics #NoEsteuSols          #UsVolemACasa #RapearNoEsDelito #Alasvias (pel tema de Múrcia) #RepublicaCatalana. Cada dia amb una foto de la sortida de sol des del balcó. Avul la foto era de neu perquà ha nevat un altre cop a Barcelona aquesta matlnada, i aixà que avui comença la primavera. Si hi ha manifestació al dia següent poso la foto alguna pancarta que m’hagi agradat… amb ganes de no haver-ho de fer més.

Una abraçada molt gran a tots. Us estimem moltíssim.

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: