No esteu sols | Carta de Mariana
16159
post-template-default,single,single-post,postid-16159,single-format-quote,qode-listing-1.0.1,qode-social-login-1.0,qode-news-1.0,qode-quick-links-1.0,qode-restaurant-1.0,ajax_updown,page_not_loaded,boxed,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-12.0.1,qode-theme-bridge,bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.2,vc_responsive

Estic orgullosa de ser part de tot això i us ho vull agrair. Sóc millor persona des del dia 1-O, sóc més tolerant, heu confirmat que la meva passió pel Gandhi té sentit, que un món millor és possible (difícil però possible), que encara hi ha gent que lluita pels seus ideals.

— Carta de Mariana

Des d’una Barcelona nuvol i freda (encara que no tan freda com a Bèlgica) us envio tot el meu recolzament, no només a vosaltres que sou a Brussel·les, sinó també als nostres Jordis i el nostre govern a la presó. Sé que és poc, però és tot el que puc fer per vosaltres ara mateix.
Penso en vosaltres cada dia, en tots. A vegades em trobo malament amb mi mateixa quan em fico al llit a la nit, amb la meva gosseta, ben calentetes les dues i ben còmodes (perquè com el nostre llit no n’hi ha cap) I això és algo que vosaltres no podeu gaudir. Potser sigui una ximpleria o pot ser no. Però això em fa pensar en vosaltres.

Tinc 47 anys, divorciada amb un nen (bé, no tant nen, en té 23) que he tirat endavant sola amb l’ajut de la meva mare. Vaig néixer al Perú encara que la meva mare és catalana, d’aquestes de “ocho apellidos catalanes”. Visc a Barcelona fa 18 anys.

Això us ho dic perquè he viscut el terrorisme i la injustícia social i política pròpia d’un país del tercer món. El que estic visquen ara, em deixa sense paraules, no puc creure que a Europa, al segle XXII em desallotgin per voler votar, li facin una capsulitis al dit de la mà a la mare per votar, i qui és l’agressor?: La policia nacional, si aquesta, la mateixa que hauria de vigilar una dona de 72 anys (la mare) no prengues mal.

Que prohibeixin el color groc en l’enlluernament de la ciutat, que tanquin pàgines webs perquè són il·legals per no pensar igual que el “Reino de España“, que obrin el correu de la gent…...puc seguir per pàgines i pàgines anomenant el vulnerada que em trobo. Hi ha dies que tinc un nus a l’estómac, com ara mateix, de la rauja i la por que en tinc.

Però que tingui por no vol dir que deixaré de fer el que he de fer; no deixaré de posar el meu granet de sorra. Votaré i aniré amb un mocador groc (si, pels meus pebrots aniré així) aniré a Brussel·les i hi seré a la mani si M. Rajoy (passo de dir-li senyor) deixa enlairar el meu vol xàrter, diré i publicaré el que penso a les xarxes socials.
Tot aquest procés tan complicat i emocional m’ha deixat clar que com Catalunya hi ha pocs llocs al món, com li escrivia ahir a Meritxell Borràs i Dolors Bassa, dubto que aquest procés hages estat tant pacífic i cívic en qualsevol part del món, pocs països o pobles ho aconseguirien. La gent està traient la millor cara humana, una cara que cada vegada es veu menys al món.

Estic orgullosa de ser part de tot això i us vull agrair. Sóc millor persona des del dia 1-O, sóc més tolerant, heu confirmat que la meva passió pel Gandhi té sentit, que un món millor és possible (difícil però possible), que encara hi ha gent que lluita pels seus ideals.

Un altre cop: GRACIES.

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: