No esteu sols | Carta de Maria, Lourdes, Joan i Rosa
16206
post-template-default,single,single-post,postid-16206,single-format-quote,qode-listing-1.0.1,qode-social-login-1.0,qode-news-1.0,qode-quick-links-1.0,qode-restaurant-1.0,ajax_updown,page_not_loaded,boxed,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-12.0.1,qode-theme-bridge,bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.2,vc_responsive

Desitgem de tot cor que pugui tornar aviat a casa amb la seva família, d’on no hauria d’haver hagut de marxar mai.

— Carta de Maria, Lourdes, Joan i Rosa
Benvolgut Consellera Ponsatí,
Em presento, el meu nom és Maria i li escric juntament amb la meva família des de la Garrotxa.
Li voldríem expressar la nostra absoluta solidaritat amb vostè. No sap la barreja de sentiments que tenim ara mateix. D’una banda ens sentim profundament dolguts i indignats per tot el que li està tocant viure, no podria ser una situació més injusta. De l’altra ens sentim immensament orgullosos de la fortalesa i la dignitat del nostre govern legitim.
Des d’aquí, des de terres Garrotxines, li voldria fer saber que compten amb un suport immens. Només dir-li que en totes i cadascuna de les concentracions convocades en protesta per la seva situació i la de la resta de consellers, així com dels Jordis, ens hem tirat literalment al carrer. No havíem vist mai, i miri que la meva àvia té 76 anys, unes concentracions tan massives i amb un sentiment d’unió tant compartit entre tots. Som un clam, una sola veu.
I no deixarem de lluitar amb les nostres millors armes, la unió, la dignitat, la perseverança i el pacifisme, per a què tots i cadascun dels membres del nostre govern empresonats tan injustament, puguin tornar a casa. Estem desitjant tornar-los a tenir entre nosaltres i no sap la joia que ens produirà quan això succeeixi.
Els volem aquí, a vostès, als Jordis, al nostre govern empresonat. Perquè no hi ha situació més injusta que estar lluny dels éssers estimats sense haver comès cap delicte. És terriblement immerescut el càstig al qual els estan sotmetent.
Des d’aquí, des de terres Garrotxines, li fem arribar el nostre suport, el nostre escalf i el nostre agraïment per tanta dignitat demostrada. No es rendeixin mai, no perdin l’esperança. Tenen un poble darrere que no els deixarà mai sols i que no deixarà de lluitar per vostès i per la llibertat de Catalunya. Un poble tossudament alçat i digne.
Desitgem de tot cor que pugui tornar aviat a casa amb la seva família, d’on no hauria d’haver hagut de marxar mai. Esperem amb impaciència tenir-la de nou a terres catalanes! No defalleixi Consellera Ponsatí!
Una forta abraçada! I Visca Catalunya!
MARIA, LOURDES, JOAN, ROSA
No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: