No esteu sols | Carta de Maria
16510
post-template-default,single,single-post,postid-16510,single-format-quote,qode-listing-1.0.1,qode-social-login-1.0,qode-news-1.0,qode-quick-links-1.0,qode-restaurant-1.0,ajax_updown,page_not_loaded,boxed,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-12.0.1,qode-theme-bridge,bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.2,vc_responsive

Vaig aprendre el català i vaig aprovar l’examen de l’Òmnium a finals del 77 o al 78, amb una nota de bó.

— Carta de Maria

Estimats,

Nomé vull que sapigueu que no us trobeu sols, que us recordem molt i que parlem de vosaltres. Independentistes i no independentistes, gent amb sentit de la justícia, sabem que esteu injustament tancats. Què és una venjança, un “ho fem perquè podem” no perquè tingueu raó.

Vaig aprendre el català i vaig aprovar l’examen de l’Òmnium a finals del 77 o al 78, amb una nota de bó. No havia estudiat encara els verbs, no en parlava, però ja podia escriure i fer els exercicis requerits. Sempre us vaig estar agraïda. Vaig arribar a aquest país al Febrer del 77 i vaig viure la transició. Vaig rebre amb el poble català els retornats de l’exili. Vaig cridar Llibertar, amnistia, estatut d’autonomia junt amb els catalans nascuts aquí i els catalans que havíem vingut de fora.

No se quant temps més us voldran fer pagar el haver tirat en davant un impecable 1 d’Octubre. Espero que tingueu la força per aguantar-ho sense deixar-vos decaure.

Una abraçada,

Maria

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: