No esteu sols | Carta de Margarida Bel i Vilarnau
15977
post-template-default,single,single-post,postid-15977,single-format-quote,qode-listing-1.0.1,qode-social-login-1.0,qode-news-1.0,qode-quick-links-1.0,qode-restaurant-1.0,ajax_updown,page_not_loaded,boxed,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-12.0.1,qode-theme-bridge,bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.2,vc_responsive

Veient la vostra determinació per una causa justa, us he d’agraïr que hagueu despertat en mi un cert esperit combatiu.

— Carta de Margarida Bel i Vilarnau

Admirats consellers i conselleres, o he de dir ministres?

No ho tinc molt clar, hores d’ara. Conseller i consellera, em semblen tant propers, tant de casa… Ministre, crec que m’hi podré acostumar, però, de moment, és un títol que em fa recança, ara són Ministres els que ens estant fent mal com a poble.

Bé, doncs, em presento, sóc una dona del poble, esposa i mare. Per poder-vos fer una idea més entenedora de les meves vivències, us diré que, quan morí el dictador, jo tenia 8 anys. Tan sols recordo que, aquell dia, ens varen enviar cap a casa i vam fer festa. No cal dir que vaig estar més que contenta. Criatura!

Vaig viure l’EGB, amb dues classes de català a la setmana a partir de tercer. A casa tota la vida parlant català. Ara ja el podia escriure i llegir, fora de l’àmbit familiar (que he de dir que era de classe obrera i amb la formació justa a la que es podia accedir en aquells anys).

El que més recordo, l’engantxina de la Norma, què tendre!

A qui més recordo, els meus professors de llengua, el Sr. Obiols, mestre de català, i el Sr. Toledano, mestre de castellà. De tots dos en vaig treure molts bons ensenyaments, i em van ensenyar a estimar tots dos parlars.

Del Sr. Obiols recordaré sempre els seus dictats, sempre començats per una frase feta, d’aquelles tant i tant catalanes, i després la seva història i quan emprar-les. Les gaudia d’alló més!

El Sr. Obiols, ell va ser qui em va dir per primera vegada ‘ets ciutadana del món’.

Del Sr. Toledano recordaré la seva estimació per la poesia i com ens la feia aprendre a classe, com intentava que captessim el rera fons de les paraules.

El Sr. Toledano, ell va ser qui em va ensenyar a respectar les formes i els conceptes en la paraula escrita.

Però, fora d’això, el tarannà de casa es quedava a casa. I m’aconsellaven, no parlis d’això, no diguis allò, no siguis massa catalana… jo no ho entenia, però en feia cas dels grans. ‘Nosaltres sabem perquè t’ho diem’.

Al llarg dels anys, he anat modelant el caràcter, la cultura, l’empatia. He intentat destriar el gra de la palla, sempre essent la palla allò que no quadrava amb la meva forma de veure el món. Sempre intentant que el gra fos de vida i de creixença.

Fent autocrítica, vist tots els aconteixements d’aquests dies, tant convulsos i tant colpidors, m’he de valorar una mica a la baixa. No he estat prou compromesa. Podria haver fet més. M’he volgut creure que, fent confiança i anant a posar un vot a una urna, havia fet el que estava a la meva mà. I així, durant tota la meva vida com a votant, he estat molt passiva.

Com a descàrrec, si se’m permet, o, com a excusa, si tans sols és això, visc en un poble on ser català de soca arrel no és gens fàcil. I, vaig triar, per les circumstàncies,  una feina des de la que creia que també podria posar el meu granet de sorra, però on he pogut entomar, de ben ple, el sistema que ens tenia escapçats (sóc funcionària de justicia, d’aquesta ‘justicia’ espanyola). Ara entre dos móns, administrada pel meu govern i amb el pes del temple de la llei de l’estat. Sentint-me, en el dia a dia, en territori hòstil.

Ara, veient la vostra determinació per una causa justa, us he d’agraïr que hagueu despertat en mi un cert esperit combatiu. Ja no soc tant jove, ja no estic tant sana, però estic posant allò que puc, el meu granet de sorra.

Vaig a totes les movilitzacions que puc, a totes les reunions de CDR, tuitejo amb esperit argumental, porto el llaç groc. Passo pena, passo por, sento engoixa, tinc dubtes, tinc esperança, tinc paciència, tinc perseverança, tinc confiança, tinc orgull i tinc dignitat.

Us tinc a tots vosaltres.

Margarida Bel i Vilarnau

Ciutadana del món i de la República Catalana

Sant Boi de Llobregat, 6 de novembre de 2017

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: