No esteu sols | Carta de Marcel Tugas i Bruach
16020
post-template-default,single,single-post,postid-16020,single-format-quote,qode-listing-1.0.1,qode-social-login-1.0,qode-news-1.0,qode-quick-links-1.0,qode-restaurant-1.0,ajax_updown,page_not_loaded,boxed,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-12.0.1,qode-theme-bridge,bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.2,vc_responsive

Qualsevol idea, oració o pensament crec que és insuficient per expressar la tristesa, la ràbia i el neguit que sento de fa dies

— Carta de Marcel Tugas i Bruach

Estimats i estimades Dolors Bassa, Meritxel Borràs, Joauim Forn, Oriol Junqueras, Carles Mundó, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Cuixart, Jordi Turull i Jordi Sànchez.

 

Em trobo davant un full en blanc intentant pensar quines paraules escriure per donar-vos ànims, suport i per traslladar-vos l’orgull que em produïu; però no en sóc capaç. Qualsevol idea, oració o pensament crec que és insuficient per expressar la tristesa, la ràbia i el neguit que sento de fa dies, i sé que res del que us escrigui podrà canviar el fet que un règim ancorat a temps pretèrits us ha privat de la calor dels vostres éssers estimats, de poder gaudir del dret més fonamental que l’ésser humà ha de tenir: la llibertat.

 

Però no esteu sols. Teniu al darrera tot un poble decidit a no deixar-vos mai de costat, i que sempre lluitarà amb i per vosaltres, de la mateixa manera que vosaltres heu fet pel poble de Catalunya. No descansarem fins aconseguir allò pel que l’Estat Espanyol ens està ofegant, i fins que torneu a casa amb els vostres. Donarem la cara i tot el que faci falta perquè el món sencer sàpiga la injustícia a la que esteu sent sotmesos, i no defallirem, encara que haguem de moure cel i terra.

 

Ara per ara no puc fer res més que donar-vos ànims i enviar-vos amb aquest escrit una abraçada molt forta, tant de part meva com de la meva família. I estic segur que aquest sentiment el compartim milions de catalans que, independentistes o no, presenciem amb ràbia i impotència les atrocitats i injustícies perpetrades pel Gobierno de España, mentre el silenci d’Europa ens colpeix el cor.

 

M’acomiado reiterant el meu escalf cap a vosaltres i la impotència que sento per no poder fer res més que enviar-vos aquesta carta de suport. Però el que sí us puc prometre és que tot l’esforç i el sacrifici que heu fet no serà en va.

 

Un català que us estima,

 

Marcel Tugas i Bruach

 

 

 

 

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: