No esteu sols | Carta de Laia
16005
post-template-default,single,single-post,postid-16005,single-format-quote,qode-listing-1.0.1,qode-social-login-1.0,qode-news-1.0,qode-quick-links-1.0,qode-restaurant-1.0,ajax_updown,page_not_loaded,boxed,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-12.0.1,qode-theme-bridge,bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.2,vc_responsive

Sou llum. Sou dignitat, lluita i esperança... no ens oblidarem de vosaltres. No esteu sols.

— Carta de Laia

Estimats Jordis, Oriol, Raül, Josep, Quim, Dolors, Jordi, Meritxell, Carles.

Em dic Laia Solé Amat. Soc Pediatre, de fet quasi,  ja que estic acabant la residència. Ara mateix estic a Tanzània durant dos mesos per tal d’aprendre les malalties tropicals i així familiaritzar-me amb el seu maneig.

Des d’aquí segueixo amb obsessió quasi malaltissa el que està passant a Catalunya.

Estic horroritzada… no em puc creure que en ple segle 21 haguem de lluitar per drets tant fonementals com són la llibertat d’expressió. No em puc creure que sigueu a la presó, em costa creure que això està passant.

Em sento estafada per un país que s’autoanomena democràtic però no coneix el respecte per les altres cultures ni pobles. Un Estat que pega els nostres avis, que tanca pàgines web, que manipula la premsa i la justícia. Un Estat que no accepta el resultat en les votacions, un Estat que té presos polítics, un Estat que permet manifestacions feixistes…

No em puc ni imaginar com de dur deu ser estar lluny de la gent que més estimeu. Lluny del país i lluny dels vostres. Però heu de ser forts. Heu d’aguantar. No podeu defallir. Us ha tocat viure un moment molt dur. Duríssim.

Per això.. entremig de tanta merda vull dir-vos que vosaltres sou un exemple. Sou llum. Sou dignitat, lluita i esperança… no ens oblidarem de vosaltres. No esteu sols. No deixarem de lluitar perquè aviat pugueu abraçar la vostra família. Ja no sou politics, sou amics. Us volem lliures. Us volem a casa.

Gràcies per ser-hi. Gràcies per aquesta lliçó de dignitat. Gràcies perquè amb  gent com vosaltres encara hi ha il·lusió. Gràcies, gràcies i gràcies. Mai ho direu prou fort ni prou clar.

Ara és el nostre moment. Ara és el moment  de la gent. De sortir, de manifestar-nos i de reclamar-vos entre nosaltres. No fallarem.

Us estimo, de debò, a tots vosaltres, us estimo.

Gràcies.

Laia.

Tags:
No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: