No esteu sols | Carta de Josefina Serra
16255
post-template-default,single,single-post,postid-16255,single-format-quote,qode-listing-1.0.1,qode-social-login-1.0,qode-news-1.0,qode-quick-links-1.0,qode-restaurant-1.0,ajax_updown,page_not_loaded,boxed,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-12.0.1,qode-theme-bridge,bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.2,vc_responsive

Però davant nostre tenim un mur sense orelles ni ulls, incapaç de sentir-hi ni veure-hi res i que per tant no entén res ni ho vol entendre.

— Carta de Josefina Serra

Benvolguts!

És la nit de Nadal, una nit d’esperança i som molts que en el cor esperàvem un detall d’humanitat. Escoltàvem les noticies amb l’esperança de sentir per fi que us deixaven sortir per estar aquest Nadal amb la vostra família.

No ha estat així, i som molts els que us recordem cada dia, no sols els que compartim desitjos, em consta que la bona gent que tampoc els comparteix, no ho troben gens bé que us hagin privat de llibertat.

En els nostres pensaments no ens oblidem de la vostra família, perquè la vostra absència ha de ser molt dura.

Voldríem poder fer més per vosaltres, hem sortir als carrers i continuarem sortint, hem emplenat de groc els llocs i el nostres armaris, hem anat a Brussel·les i hem explicat a tort i a dret com ens prenen les llibertats.

I voldríem trobar les paraules que us donessin confort en aquests dies, però no les trobem. És realment difícil, podem dir-vos que estem amb vosaltres i que ara ja ho sap tot el món. Però davant nostre tenim un mur sense orelles ni ulls, incapaç de sentir-hi ni veure-hi res i que per tant no entén res ni ho vol entendre.

Tot això és tan il·lògic que quasi no saps com ho pots conduir. És per això que les paraules semblen buides, com si el seu sentit s’escapés entre els espais que les separen.

 

Esperança, esperança la tenim tota, però el camí es veu llarg i feixuc. Ens en sortirem, sols que ens sap greu que vosaltres hagueu de pagar la repressió de l’Estat.

 

Tots plegats hem rebut unes quantes lliçons durant aquest temps, ens pensàvem que les lluites per les llibertats ja s’havien acabat i que nosaltres sols havíem de gaudir d’una democràcia. Ens equivocàvem, la democràcia  l’haurem de defendre cada dia de la nostra vida, sinó volem perdre-la entre les nostres preocupacions del dia a dia. Ja no donarem res per fet, ni creurem que hi ha coses que són impossibles de veure-les en un règim anomenat democràtic.

Hem fet molta via junts, estem amb vosaltres.

 

Bon Nadal !

 

Josefina Serra i Barcons

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: