No esteu sols | Carta de Joan Francesc
15915
post-template-default,single,single-post,postid-15915,single-format-quote,qode-listing-1.0.1,qode-social-login-1.0,qode-news-1.0,qode-quick-links-1.0,qode-restaurant-1.0,ajax_updown,page_not_loaded,boxed,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-12.0.1,qode-theme-bridge,bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.2,vc_responsive

Us escric des de la petitesa i la comoditat de què gaudim els que no estem privats de llibertat

— Carta de Joan Francesc

Us escric a tots vosaltres, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Jordi Turull, Quim Forn, Raül Romeva, Carles Mundó, Josep Rull, Oriol Junqueras, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez.

Us escric des de la petitesa i la comoditat de què gaudim els que no estem privats de llibertat. Us vull donar les gràcies sincerament per la vostra generositat, integritat i enteresa. Crec que el que feu és admirable i em dol que hagueu de pagar el nostre dret a la llibertat amb la privació de la vostra. Però el món ja s’està adonant que el vostre sacrifici ultrapassa la defensa del dret a decidir del poble català. Ja sou un referent en la lluita pacífica pel respecte als drets civils més elementals.

Penso en vosaltres i en les vostres famílies i he de fer un esforç perquè la indignació que sento no es transformi en ira. Heu de saber que teniu milions de persones al vostre costat i que cada cop som més, també fora de Catalunya. Ens sentim impotents, voldríem fer alguna cosa més efectiva i ràpida perquè pugueu tornar ben aviat a casa. Perquè no mereixíeu estar ni un minut a cap presó i cada segon que passa ens indigna. Però us voldria encomanar optimisme perquè la veritat s’obre pas. En els darrers dies la boira de confusió que els garants de la injustícia teixeixen amb mentides comença a dispersar-se i van quedant al descobert. El veritable motiu pels quals l’Estat Espanyol us ha empresonat és cada cop més evident.

Heu posat un mirall davant de la societat catalana i, de retruc, també de l’espanyola. De vegades és dur de mirar, però ara sabem millor qui som tots i cadascun de nosaltres. Ara podem veure qui som, no per allò què defensem, sinó per la manera que tenim de defensar-ho.

La injustícia no pot anar molt lluny. Per molt que recargolin les paraules com han recargolat la llei, hi ha massa ulls que se’ls miren. S’han posat a la boca mots en els que no creuen, com “llibertat” o “democràcia”, han provat de pervertir-los, però els ha pogut la supèrbia i els seus actes descaradament autoritaris han desmentit el seu discurs.

De petit escoltava un cassette dels meus germans grans. Ahir vaig tornar a escoltar aquell concert: el directe de Lluís Llach, “Barcelona, gener de 1976”. Sembla que es podia haver enregistrat ara, perquè els que ens oprimeixen viuen encara en aquell any i ens obliguen de nou a reivindicar els nostres drets. En escoltar “El jorn dels miserables” em vaig emocionar. Aquesta cançó serveix per reflectir el que sento millor del que ho sabria explicar jo mateix

Sí, avui hi ha encara una estaca. Però aquesta estaca d’ara, tan corcada com la d’abans, no trigarà quaranta anys a caure. Aquesta estaca d’ara ja està caient i en bona part és gràcies a vosaltres que us hi heu encarat fins a les últimes conseqüències. El poder que els opressors tenen sobre nosaltres ja és només aparença de poder. Qui reté per la força allò que no pot retenir de cap altra manera, en realitat és molt feble. Ja no ens tenen. Ja hem començat a ser lliures. I vosaltres ho sereu ben aviat. Us volem a casa.

Amb admiració, respecte i agraïment

Joan Francesc

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: