No esteu sols | Carta de Jep Barceló
16300
post-template-default,single,single-post,postid-16300,single-format-quote,qode-listing-1.0.1,qode-social-login-1.0,qode-news-1.0,qode-quick-links-1.0,qode-restaurant-1.0,ajax_updown,page_not_loaded,boxed,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-12.0.1,qode-theme-bridge,bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.2,vc_responsive

"Pues bien, el catalanismo, para ser españolismo ha de ser heroico, y su primera heroicidad ha de ser la mayor: vencerse a sí mismo."

— Carta de Jep Barceló
Barcelona, 28 de desembre de 2017
Benvolguts Jordis, Quim i Oriol,
No cal dir com pensem en vosaltres en molts i molts moments de cada dia. No esteu sols!
Sóc actor, i adjunt trobareu un programa de les representacions que fem de “Maragall a casa” a la Casa Arxiu Joan Maragall (carrer Alfons XII, 79, a prop de la Plaça Molina de Barcelona).
Es tracta d’un monòleg escrit per en Josep Maria Jaumà, en el que des del menjador de casa seva a Sant Gervasi, el poeta Joan Maragall ens explica les seves vivències, els seus somnis, el seu ideari. És un espectacle construït a partir dels seus articles, discursos, poemes i correspondència. Dirigit per la Dolors Vilarasau i en el que jo interpreto el poeta.
Varem estrenar el setembre de l’any 2011 dins els actes del primer Congrés Internacional Joan Maragall (Any Joan Maragall 2010-2011) i des d’aleshores hem anat representant. Hem fet ja més de 200 representacions (http://www.maragallacasa.cat/)
En un moment de l’espectacle hi ha una conversa (extreta de la seva correspondència) entre Miguel de Unamuno i Joan Maragall amb motiu del procés i condemna d’aquest, per l’article “La Patria nueva” publicat al “Diario de Barcelona” l’onze de setembre de 1902 :
MARAGALL. – Jo vaig escriure alguns articles, i per un d’ells em van processar i condemnar.
“Mientras continúen gobernadas por el viejo espíritu de la España muerta es imposible que ninguna región civilizada de esta España sea sincera y eficazmente españolista. Pues bien, el catalanismo, para ser españolismo ha de ser heroico, y su primera heroicidad ha de ser la mayor: vencerse a sí mismo. Vencer el impulso de apartamiento en que nació: vencer sus rencores y sus impaciencias, y vencer un hermoso sueño.”
VEU UNAMUNO. – “No acierto a comprender cómo pudieron encarcelarle por escrito tan llano, tan noble y tan patriótico… Lo que Vd. dice es  la verdad y es lo que sienten los españoles verdaderos.”
MARAGALL. – “Amigo Unamuno, no llegaron a encarcelarme porque el Diario de Barcelona es aquí una institución: me procesaron tontamente y después sobreseyeron. A nuestro delirio de grandeza corresponde un delirio de persecuciones del Estado; en todo ven separatismo, y ésta es la peor señal. Así lo ha perdido todo España y así se perderá a sí misma. Se siente perseguida por sus propios  movimientos de vida y no descansará sino en la muerte.
No cal que us digui, sobretot darrerament i per la situació del nostre país, que la intepretació d’aquestes paraules del poeta es fan tant i tant
actuals, així com altres moments de l’obra. I que en certa manera, cada vegada que ho representem us fem dedicatòria de la nostra representació a tots els que esteu privats de llibertat per complir el mandat del nostre poble.
Esperem que aviat acabi aquest malson, i us convidem a venir a veure una de les nostres representacions.
Ben afectuosament,
Jep Barceló.
No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: