No esteu sols | Carta de Gràcia, Montse, Rosa, Teresa, Helena, Marga, Marta, Anna, Rosa Ma., Gemma.
16024
post-template-default,single,single-post,postid-16024,single-format-quote,qode-listing-1.0.1,qode-social-login-1.0,qode-news-1.0,qode-quick-links-1.0,qode-restaurant-1.0,ajax_updown,page_not_loaded,boxed,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-12.0.1,qode-theme-bridge,bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.2,vc_responsive

Fins i tot, serem capaços de perdonar als nostres eterns opressors.

— Carta de Gràcia, Montse, Rosa, Teresa, Helena, Marga, Marta, Anna, Rosa Ma., Gemma.

Carta enviada a cadascun dels presos i preses polítiques:

Honorable nostre/a conseller/a,

Amb aquesta carta et volem fer una estona de bona companyia. Ara que estàs injustament tancat a la presó t’escrivim unes paraules d’ànim, gratitud i estima. T’han empresonat per defensar els nostres drets i llibertats, per estimar un país que es manté, malgrat les agressions, ferm i esperançat. Ple de gent que no us oblidem i us volem a casa. Sàpigues que no ens aturaran, desitgem i sabem que la nostra força pacífica i persistent esdevindrà la vostra llibertat, la de tots els consellers, la dels Jordi’s i la de tots i totes als que ens posin a la presó. En definitiva esdevindrà la de Catalunya.

Sentim que posant-te a tu a la presó també ens hi han posat a nosaltres, a tots i a totes. T’estem agraïts perquè tu has donat la cara, ens has representat, has treballat i treballes per aconseguir l’autodeterminació del nostre poble.

Entre les amigues, a vegades, ens expliquem qui eren els nostres avis i àvies, els nostres padrins i padrines. Unes venim d’Aitona, d’altres de Barcelona, de Mont-roig, de Solivella, de Juncosa de les Garrigues, de Guadalajara, de la Seu d’Urgell,….. i el que, molt sovint, comentem és que els nostres padrins i padrines silenciaren els records de la guerra i de la post-guerra. Era tan gran el dolor que els provocava, que només en parlaven en escadussera, però colpidora, veu baixa. Ara, nosaltres som la seva veu, tenim l’obligació de trencar els seus silencis i les seves pors. Així és com ho sentim. Gràcies a la seva lluita i a la seva silenciosa capacitat de resistir  tenim el privilegi de ser on som, orgullosos de la nostra identitat i capaços d’arribar més lluny, fins a la independència.

Per cert, no t’hem explicat qui som. Som un grup d’amigues del barri d’horta de Barcelona. El típic grup format fa anys quan els nostres fills (que ara tenen 13 anys) van començar a anar a escola junts. Som un grup de mames doncs. Ens diem les “Quimetes”. Potser coneixes un bar molt antic a la plaça d’Eivissa d’Horta que es diu “el Quimet”.

Quan sortim de l’enorme injustícia en la que vivim, i siguis  lliure, si vols, t’hi esperem un dia, ens agradaria convidar-te a fer un cafè i a xerrar una estona del nostre gran país!.

Quan tot hagi acabat, estaria bé, per exemple, poder parlar del que ha representat per tu la brutal experiència d’estar a la presó. I nosaltres, explicar-te com estem afrontant les ferides d’aquest procés. Ens explicarem que hem après d’estar privats de llibertat. Amb tot aquest aprenentatge serem encara més forts i serem encara més lliures. Fins i tot, serem capaços de perdonar als nostres eterns opressors. I aleshores, continuarem construint, estimant el nostre país , la nostra gent, fins sempre!

La nostra estona de companyia també és per dir-te que estem convençudes que ens en sortirem. I perquè n’estem convençudes? Perquè no pararem, no pararem fins que sigueu lliures i no pararem fins que tots siguem lliures!!!!

Rep tot el nostre escalf, amor, respecte, companyia, pensament i dignitat també! Sí, dignitat! perquè tu amb la teva ens fas més gran la nostra.

Ens veiem aviat,

Una forta abraçada,

Gràcia, Montse, Rosa, Teresa, Helena, Marga, Marta, Anna, Rosa Ma., Gemma.

Horta, Barcelona, 14 de novembre de 2017

Tags:
No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: