No esteu sols | Carta de Gilbert Danés
16262
post-template-default,single,single-post,postid-16262,single-format-quote,qode-listing-1.0.1,qode-social-login-1.0,qode-news-1.0,qode-quick-links-1.0,qode-restaurant-1.0,ajax_updown,page_not_loaded,boxed,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-12.0.1,qode-theme-bridge,bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.2,vc_responsive

Grocs i decidits, grocs i rebels, grocs i decidits.

— Carta de Gilbert Danés

Benvolguts compatriotes empresonats,

És molt difícil des de la comoditat de la llar i envoltat de la família escriure i que el missatge no sigui de ràbia i frustració; més enllà dels sentiments però, queda l’immens orgull de tenir com a companys de viatge gent de la vostra disposició ètica i de compromís. Aquest període de reclusió ens fa veure amb tota cruesa la magnitud del repte que hem assumit com a poble. Cada passa, cada vot, cada gest i cada paraula volem que serveixin per assolir en primer terme: la vostra LLIBERTAT. Res ni ningú pot disposar de les vides de les persones amb finalitats venjatives i d’escarment públic..

Les paraules us acompanyen en el captiveri i voldria que servissin per omplir els buits que deixa la llunyania i separació de la família.
El millor regal per tots nosaltres és el vostre exemple i coratge; la vostra determinació i entrega serveix de guia i referent als vostres familiars i a tot un poble que tossut i alçat avança amb determinació cap a la llibertat. No poden empresonar-nos a tots i, és per això que el castell farcit de mentides ja es comença a esquerdar. Aquest muntatge polític-judicial els hi està implosionant a les mans després de les eleccions del dia 21.. Quan el poble parla la justícia triomfa i amb ella la veritat.
Estic convençut que molt aviat els carrers tornaran a ser vostres.

Diumenge passat el meu germà i jo ens vàrem apuntar a l’activitat de suport d’un “Poble empresonat”, eren les 8 del matí i la temperatura era de – 4º, allà entre barrots vaig experimentar la sensació que estava més a prop vostre i allà amb les mans gelades i el cor encès vaig escriure aquestes paraules que vull compartir amb tots vosaltres:

I tacant els ulls la sento.
Presència freda i sense ànima,
escrupolosa i metòdica m’embolcalla;
amb el temps aturat
regira la consciència i et mana.

Una, dues, tres passes i s’acaba l’espai.
És el mateix aire, cada dia?
Quatre,cinc.. setze hores,
són els mateixos dies, que roden i roden…
No entens el principi ni veus el final.

Espetec metàl•lic que grinyola l’oïda,
quietud enyorada que ara resulta feixuga.
Algú tanca les portes tancades,
arrossega el silenci espès,
apaga la nit, atura la vida.

Presó i presoner.
Hostes, captiu i carceller es repten
(qui pot contradir-los?)
a qui ho vulgui compartir:
Som lliures els qui vetllem captius?
Són captius els qui han trencat les cadenes de la por?

Darrera barrots rígids
s’escola un borrissol de llum,
potser una lleugera ploma de cadernera
que em duia un missatge,
caurà en la meva cel•la.
Tot esdevindrà fum i
volaré lleuger imaginat que mai més
comptaré les passes, les hores, les absències.

Sempre esteu en el meu cor. Quan em llevo al matí a les 4:15 de la matinada faig una sessió de ioga i meditació; en ella intento enviar-vos l’energia necessària i la llum que us acompanyi en el nou dia de reclusió. Cada vegada sou més a prop de la llibertat i tots estem amb vosaltres. Grocs i decidits, grocs i rebels, grocs i decidits.
Grocs us farem lliures!!

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: