No esteu sols | Carta de Fina amb paraules d’Ovidi Montllor
16064
post-template-default,single,single-post,postid-16064,single-format-quote,qode-listing-1.0.1,qode-social-login-1.0,qode-news-1.0,qode-quick-links-1.0,qode-restaurant-1.0,ajax_updown,page_not_loaded,boxed,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-12.0.1,qode-theme-bridge,bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.2,vc_responsive

— Carta de Fina amb paraules d’Ovidi Montllor
Si t’arriba el dematí, penses : ja ha passat un dia
Han passat dies i anys, i sempre és el mateix dia
Dia de mort i de dol, dia que mai no es voldria
Per això ningú no el vol, encara que encara sia.
Temps de por i patiments Temps tan llargs que hi ha qui es cansa.
Temps batejat amb colors vermells de sang, de sol i esperança
Saps que tens la veritat, perquè viure així és mentida
Tens forces per a esperar, perquè és més forta la vida
Arribarà el dematí, que el plor serà d’alegria.
Només per aquest fruit, jo la vida donaria.
Jo donaria la vida. Només  per aquest fruit
Jo donaria la vida
Ovidi Montllor ( Als companys//De manars i garrotades)
Amb una abraçada ben forta

Fina
No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: