No esteu sols | Carta de Ferran Perelló
16290
post-template-default,single,single-post,postid-16290,single-format-quote,qode-listing-1.0.1,qode-social-login-1.0,qode-news-1.0,qode-quick-links-1.0,qode-restaurant-1.0,ajax_updown,page_not_loaded,boxed,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-12.0.1,qode-theme-bridge,bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.2,vc_responsive

El llaç groc, les manifestacions, les il·legítimes eleccions... tota acció la visc com una lluita per vosaltres.

— Carta de Ferran Perelló

Benvolgut Oriol,

Ple suport, solidaritat i reconeixement pel calvari totalment injust que et toca viure en aquesta presó estremidora.

No ens coneixem personalment, però compartim alguns fets personals que m’agrada compartir-te per les reflexions que em generen.

Les coincidències que he anat descobrint fan inevitable establir paral·lelismes entre la teva situació i la de la resta de catalans que, com jo mateix, t’admiren.

La primera sorpresa va ser a inicis de novembre: el meu fill, que es diu Lluc, celebra el seu aniversari el dia 3. Va produir-me una sensació ben estranya començar a llegir piulades aquell matí, dirigides a un Lluc que passava un aniversari, el quart si no m’equivoco, sense el seu pare… que ets tu. No era jo, aquell pare, que té un fill que es diu com el meu fill gran, però és algú que lluita pels mateixos ideals que jo i per aquests mateixos ideals, és a la presó.

Ja al mes de desembre, vaig descobrir també que la data d’aniversari del teu casament i el meu eren ben properes. Jo em vaig casar un 20 de desembre. De nou, jo podia celebrar aquest aniversari en llibertat, i tu no. I tot, per ser conseqüent amb uns ideals de llibertat, democràcia i pacifisme que compartim totalment.

Podem sumar-hi el fet d’unes profundes creences cristianes, que crec que també compartim.

Jo crec que les casualitats i coincidències són una manera de parlar de Déu. Aquestes, a mi, em porten a rebel·lar-me davant de la injustícia del vostre empresonament, d’una manera especialment intensa, perquè crec que puc entendre el que et deu comportar viure lluny del teu Lluc i de la teva parella… el llaç groc, les manifestacions, les il·legítimes eleccions… tota acció la visc com una lluita per vosaltres, empresonats i exiliats, però també com una lluita pels meus fills i parella.

Sàpigues que no esteu sols. Que som molts els qui pensem cada dia en la injustícia venjativa del vostre empresonament.

Prego per tu, per la teva família, pel vostre alliberament.

Aviat viuràs la nova República en llibertat i al costat dels qui estimes. El nostre agraïment més profund i autèntic.

Una abraçada al Joaquim. He tingut la sort de ser professor d’una filla seva, l’Elisabet, i vull que sentin també el meu recolzament i admiració. Sou molt grans.

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: