No esteu sols | Carta de Daniel
16149
post-template-default,single,single-post,postid-16149,single-format-quote,qode-listing-1.0.1,qode-social-login-1.0,qode-news-1.0,qode-quick-links-1.0,qode-restaurant-1.0,ajax_updown,page_not_loaded,boxed,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-12.0.1,qode-theme-bridge,bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.2,vc_responsive

Ara esteu patint per nosaltres, pels nostres drets y per la democràcia. I això, el poble, que no es deixa enganyar per la propaganda mai ho oblidarem.

— Carta de Daniel
Sóc un jove de l’Hospitalet LL. que fins fa uns mesos no m’havia sentit mai català, els meus pares són d’origen aragonès, jo he nascut al clínic. Una infinitat de caps de setmana als pobles a Terol, vacances etc. La típica història.
Jo he sigut un estudiant nefast, però l’història sempre m’ha agradat. Abans d’arribar a la guerra civil a socials, a l’institut, jo ja anava mirant a la Wikipedia coses… Quan amb 12 anys vaig veure aquella foto, d’una estació de tren amb una multitud fent el salut feixista a les divisions blaves, amb les esvàstiques y tota la parafernàlia… Zas! Em vaig autoadoctrinar molt fortament, encara que no en el sentit que està de moda dir adoctrinament ara, em feia fàstic, la marca Ñ m’ho feia. Encara que tampoc em sentís català.
Amb tot el que està passant aquestos dies, ja abans del 1-0, on vam defensar urnes i vam passar el veïnat el dia al carrer, he començat a apreciar moltíssim més la nostra llengua ( encara que sóc de  parla castellana ), la nostra cultura, els nostres valors, la nostra gent, la nostra educació, la nostra sanitat,  detalls com l’infancia que vam gaudir tantes generacions veient K3 y el super3…  Apreciar la nostra terra.
I vostes, jo penso, que sou els primers polítics de veritat que veig i escolto, que ”feu coses”, heu fet tremolar els pilars del joc que tenien muntat aquestos; heredat del generalíssim.  Ara esteu patint per nosaltres, per els nostres drets y per la democràcia. I això, el poble, que no es deixa enganyar per la propaganda mai ho oblidarem.
A casa som tot demòcrates i encara que no vam votar al MHP Puigdemont,  el volem al seu despatx, a la seva casa (obviament com tots i cadascún dels membres del govern i els Jordis). Per això tots votarem al President legítim, teniu tota la nostra confiança i afecte, sou un orgull.
Amb el detall de remarcar: “no em sentia català, no vam votar al MHP Puigdemont  etc” vull que noteu que igual que jo, moltíssima gent que abans no simpatitzava amb l’independència ara omplim els carrers i cantem els Segadors.
Visca Catalunya
No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: