No esteu sols | Carta de Cristina Melendez
15939
post-template-default,single,single-post,postid-15939,single-format-quote,qode-listing-1.0.1,qode-social-login-1.0,qode-news-1.0,qode-quick-links-1.0,qode-restaurant-1.0,ajax_updown,page_not_loaded,boxed,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-12.0.1,qode-theme-bridge,bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.2,vc_responsive

L’abús de poder i el menysteniment dels febles, els combatrem amb el crit de reclam per la dignitat de les persones!

— Carta de Cristina Melendez

Quin fet tan estrany! No ens coneixem, però d’altra banda us tinc presents a tota hora. Qualsevol conversa deriva en nomenar els nostres Jordis i el nostre Govern. Ja sou de casa! Sou tant lluny però alhora tant a prop nostre gràcies a les xarxes, la tv i els diaris. Vivim permanentment connectats. Tothom parla de vosaltres! Ho vivim i en patim. Estem amb vosaltres! Volem fer suport i tal vegada no sabem com!

Una mena de malenconia m’envolta i veig que s’estén a la ciutat i al país. L’hivern s’ha avançat aquest any! Des d’ahir les fulles seques omplen els carrers de pobles i ciutats. La tramuntana hi ha col·laborat. D’altra banda reneix l’activisme social que ha fet que els rostres més valents dels qui heu donat la cara pel país -ara sou coneguts arreu- decorin les places, reclamant que torneu a casa.

Qualsevol acte de país, festiu o no, institucional o privat es converteix en una reflexió sobre la manca de respecte dels drets humans en un estat de l’Europa del s. XXI.

L’esforç de la humanitat ha estat capaç de combatre malalties, la recerca biomèdica ha millorat els tractaments, hem fet mans i mànigues per allargar la vida, per anar a la lluna, disposem d’internet, de mòbil… hem unificat la moneda, s’han esborrat fronteres, però no hem estat capaços de combatre l’enveja! I del respecte pels drets humans què?  Fins quan hem de seguir així?

Des de Girona, quan ja tenim comprats els tiquets del bus que ens portarà a la propera manifestació a Barcelona per fer visible el nostre enuig, la nostra disconformitat i la màxima ràbia, us recordo novament. En definitiva un cop més sortirem a fer veure al mon i als ulls de qui vulgui mirar i escoltar, la falta de garanties i la manca d’ètica que plana sobre vosaltres però també sobre qualsevol de nosaltres. L’abús de poder i el menysteniment dels febles, els combatrem amb el crit de reclam per la dignitat de les persones! Us envio ànims per que ens en sortirem!

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: