No esteu sols | Carta de Cristina
16165
post-template-default,single,single-post,postid-16165,single-format-quote,qode-listing-1.0.1,qode-social-login-1.0,qode-news-1.0,qode-quick-links-1.0,qode-restaurant-1.0,ajax_updown,page_not_loaded,boxed,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-12.0.1,qode-theme-bridge,bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.2,vc_responsive

Sempre he pensat, que la gent que maneu, no ho teniu gens fàcil. Sovint, no entenem les vostres decisions, i voldríem solucions més ràpides pels nostres problemes de la consulta i del dia a dia. Però, que sàpigues, que tanmateix, jo valoro molt el que feu.

— Carta de Cristina
Barcelona 29 de novembre de 2017
Estimat conseller Comin;
Ens han passat el contacte, perquè us puguem escriure també a vosaltres, als consellers exiliats, i al president.
De moment, ja he escrit als empresonats, i ara us toca a vosaltres, per fer-vos costat, perquè sapigueu, que valorem tot el que esteu fent per la democràcia i pel país.
Em dic Cristina, treballo “a les teves ordres”, o potser a les ordres del Rafa Riera….. suposo que cadascú mana d’una manera diferent, o en àmbits diferents.
Sóc infermera d’un CAP de Barcelona ciutat, i em sento orgullosíssima de la meva professió i de servir a la població de Catalunya. Tinc la gran sort, que m’encanta la meva feina, i anar cada dia a treballar, és un plaer.
Sempre he pensat, que la gent que maneu, no ho teniu gens fàcil. Sovint, no entenem les vostres decisions, i voldríem solucions més ràpides pels nostres problemes de la consulta i del dia a dia. Però, que sàpigues, que tanmateix, jo valoro molt el que feu. Primer de tot, perquè jo no en sabria, ni de gestionar, ni de manar….. i perquè teniu una responsabilitat molt i molt gran. Felicitats per la feina que feu cada dia.
Quan escrivia als teus companys, pensava com seria un dia a la presó, i que faria jo si estigues allà.
En la vostra situació, suposo que es “una gran merda”, esteu fora de casa…… i amb uns condicionants legals, direm que molt peculiars. Bèlgica és un país fred, però com a mínim, podeu respirar, i passejar, suposo que treballar, i les vostres famílies us poden anar a veure. Evidentment, no es pot comparar……. quina gran desgràcia ha sigut la presó…..
De moment, aniré a Brussel·les el dia 7, potser ens veiem!! Intento anar a tots els events que puc, manifestacions, assemblees dels CDR, concerts, encartellades, enllaçades (quan ens reunim per posar llaços grocs), cassolades…. Sempre penso, que un petit gra de sorra, pot fer alguna cosa.
Intento estar animada, i pensar que ho aconseguirem. Per això, no m’intoxico amb informació que no sigui “la nostra”, TV3, diaris catalans, etc… i confiar molt en el nostre poble.
Anim Toni, espero que aviat puguis estar treballant amb normalitat a Catalunya.
Cristina Borrajo i de Lama
No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: