No esteu sols | Carta de Conxita Vicente 
16151
post-template-default,single,single-post,postid-16151,single-format-quote,qode-listing-1.0.1,qode-social-login-1.0,qode-news-1.0,qode-quick-links-1.0,qode-restaurant-1.0,ajax_updown,page_not_loaded,boxed,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-12.0.1,qode-theme-bridge,bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.2,vc_responsive

Com diu el poema, que la nostra calma, la nostra força, la nostra esperança i el nostre afany de lluita siguin constants, tan constants com els cops que ens empaitin... 

— Carta de Conxita Vicente 

Hola estimats,

Us dic estimats perquè des de la tristesa en la que visc aquest dies, feu part de la Colla de gent que sento propera i estimo.
Esteu en el meu pensament quan m’adormo i em desperto, en les meves pregàries, en les converses…
Us dono les gràcies per el que heu fet per salvar la dignitat del nostre poble. Sou un magnífic exemple de persones d’honor.
Us adjunto un dibuix d’en Lluc el meu nét de cinc anys. Mentre la seva germana feia un dibuix de Nadal, ell va dibuixar el que us envio. Fixeu-vos en l’escrit de dalt.
Ara escoltava l’àudio d’en Bassas de l’ara i el Lluc mirava dibuixos animats,  però al sentir que dilluns possiblement ja estareu fora, s’ha girat de sobte i amb un gran somriure m’ha dit : sí?, àvia dilluns ja sortiran els presos?
No adoctrinem… És la vida… Ningú li va dir de fer el dibuix, i avui les paraules d’en Bassas li han donat alegria…
És el nostre futur. Persistirem…
En l’ altra foto petit gest reivindicatiu del meu fill i la seva dona, avui a la platja de la Conxa.
Com diu el poema, que la nostra calma, la nostra força, la nostra esperança i el nostre afany de lluita siguin constants, tan constants com els cops que ens empaitin…
Rebeu tot el meu afecte, suport i admiració.
Conxita Vicente
No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: