No esteu sols | Carta de Carme Ruiz
16260
post-template-default,single,single-post,postid-16260,single-format-quote,qode-listing-1.0.1,qode-social-login-1.0,qode-news-1.0,qode-quick-links-1.0,qode-restaurant-1.0,ajax_updown,page_not_loaded,boxed,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-12.0.1,qode-theme-bridge,bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.2,vc_responsive

Jo no he estat mai votant del vostre partit, però això no impedeix que no senti una profunda tristesa per saber que esteu privats de llibertat

— Carta de Carme Ruiz

Benvolgut Oriol,

Som molts els qui aquests dies et tenim present, a tu i als altres que injustament sou a presó. No només perquè arriben aquestes dates sinó perquè ja fa molt que no sou a casa i ens agradaria tant que hi fossiu aquí!

Jo no he estat mai votant del vostre partit, les raons no venen ara al cas i segurament té més a veure amb desacords amb dirigents anteriors, però això no impedeix que no senti una profunda tristesa per saber que esteu privats de llibertat i/o que subscrigui o accepti les ideologies dels que s’han posat del costat dels opressors; des de sempre experimento un gran rebuig cap a la gent sense empatia o incapaços de no estar al costat del que pateix, això mai!

Des de fa poquet visc a Torrelles, a tu et conec d’haver-te vist dinant feliços, al costat nostre a una pizzeria de La Vailet, farà ara uns quatre anys, amb la teua dona, embarassada… se’m va fer molt trist llegir la teua carta a la teua estimada esposa per no poder celebrar lo vostre aniversari ni estar amb els vostres xiquets, se’m trenque lo cor!

Tanmateix volia explicar-te que, fa uns dies a Rambla Catalunya de BCN i en sortir d’un comerç em vaig trobar una dona, passejant lo seu gosset i que va arrencar l’únic cartell vostre, amb una foto teua.
A n’ella se la veia visiblement enfadada, amb un gest malcarat que em va fer molt mal al cor i que va fer que em disgustés amb ella, jo, que mai m’enfado ni discuteixo amb ningú! i que li retregués la malifeta, com si fos un xiquet menut que cal renyar.

Ja pots imaginar-te que no va passar res greu, més enllà dels insults que vaig rebre d’ella i que la gent se’ns quedés mirant-nos, sense saber què dir ni fer, una societat anòmica la nostra.

Aquest és un fet insignificant però que dóna fe del tarannà d’aquesta gent intolerant e insolidària i que no vull magnificar però, on vull quedar-me és amb els meravellosos gestos de tantes i tantes persones… avui aniré a cantar nadales tot pensant en tu, Oriol, en tots valtros, desitjant de tot cor que ben aviat es resolgui tot i pugueu sortir.

Una afectuosa abraçada d’una riberenca al Baix Llobregat,

Carme Ruiz i Garcia

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: