No esteu sols | Carta de Bea triu
16309
post-template-default,single,single-post,postid-16309,single-format-quote,qode-listing-1.0.1,qode-social-login-1.0,qode-news-1.0,qode-quick-links-1.0,qode-restaurant-1.0,ajax_updown,page_not_loaded,boxed,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-12.0.1,qode-theme-bridge,bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.2,vc_responsive

Sempre havia pensat en la riquesa de paraules que té la nostra llengua, però ara m'adono que no són suficients, per agrair-vos el vostre fer.

— Carta de Bea triu

Estimats JordiS, i Govern de Catalunya,

Primer que tot, gràcies per la feina ben feta. Gràcies per fer de l’Òmnium Cultural i de l’Anc dos puntals-ara ja- imprescindibles en la cultura catalana. Gràcies per tot el vostre alè, la vostra empenta, la il·lusió, el tarannà honest i encisador. Gràcies pel vostre compromís. Per l’estima a la cultura i a la llibertat. Per fer la feina ben feta. Per revifar les brases d’un poble, d’una cultura, d’un País.

Vosaltres, així com el President, vicepresident i consellers, heu entrat a les nostres cases, i seieu a taula com un més de nosaltres.

Sempre havia pensat en la riquesa de paraules que té la nostra llengua, però ara m’adono que no són suficients, per agrair-vos el vostre fer.
Davant la manca de llibertat –tal vegada injustificada-, la manca de caliu familiar, d’amics i companys poc puc fer amb paraules, per alleugerar-vos l’ànim.
L’estimada, Muriel, ens va recordar que no era un somni, el que estàvem vivint, sinó que nosaltres érem el somni. Per tant, aquest somni l’hem de fer realitat.
Com ja sabeu, la vostra gent, nosaltres, les catalanes i els catalans que creiem en el dret de les persones, el dret a tenir una democràcia honesta i fidel a les llibertats, estem fent petites i grans mobilitzacions als carrers, a casa, als barris… que els hi quedi clar, que no ens callaran ni de veu ni de pensament.
Per cert, la darrera manifestació de Brussel·les, brutal.

Han engabiat la vostra llibertat i pessics de solitud us prenen l’alè.
Volen esgarrapar els nostres pensaments, ferir-los i que aquests sagnin.
Volen fer que els nostres ossos dringuin per la por, però la por és la mestra del coratge i aquest ens ferma el cós i l’ànima.
Rebentarem els carrers de veus i de passes fermes, tantes vegades calgui. Ni un pas enrere. Farem tot el que estigui al nostre abast per aconseguir la vostra llibertat, i la nostra, la de Catalunya. I pensant-ho bé -encara que ells no ho reconeguin, potser, mai- la dels espanyols de bé i altres pobles d’arreu de món.

Ara tanqueu els ulls, acluqueu-los suaument… i ara, desitjo de tot cor que sentiu l’abraçada que us faig arribar.

… Penseu que qui signa us estima. Jaume Fuster

bea triu.

Més gràcies, i més i més i més i més i més i més…

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: