No esteu sols | Carta d’Arseni Antich
16200
post-template-default,single,single-post,postid-16200,single-format-quote,qode-listing-1.0.1,qode-social-login-1.0,qode-news-1.0,qode-quick-links-1.0,qode-restaurant-1.0,ajax_updown,page_not_loaded,boxed,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-12.0.1,qode-theme-bridge,bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.2,vc_responsive

La lliçó que em rebut aquets dies  per part de tanta i tanta gent, però sobre tot del Govern de la Generalitat es un fet  que sempre mes tindrem a dintre del nostre cor

— Carta d’Arseni Antich

A/A Meritxell Serret Aleu,

Molt Honorable Consellera d´Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentacio

Generalitat de Catalunya

Bruselles

 Benvolguda Consellera

Aprofito l’ocasió que em brinda la gent que en poques hores us estarà fent recolzament físic per afegir-me a tants i tants dones i homes d’arreu de Catalunya que ho fem (per diferents motius que ens impedeixen acostar-nos a Bruselles) anímicament. Per moltes voltes que li dono al tema no aconsegueixo trobar explicació a la vostra situació, mes enllà de l’odi al nostre país i la creença que a aquesta vida val tot i que malauradament  “el fin justifica los medios”. Afortunadament nosaltres no som així. Nosaltres volem lluitar, nosaltres volem defensar els nostre drets i com no.. nosaltres volem vèncer. Però vèncer a les urnes com ho vàrem fer el passat 1 d´octubre, vèncer amb la força de la gent al darrera com portem fent des de fa tant i tan temps. Es per això que tinc  confiança en el dia davui. Espero que quan rebis les meves línies els membres empresonats del LEGITIM GOBERN DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA així com els lluitadors i amics Jordi Sánchez i Jordi Cuxart estiguin ja gaudint d´una llibertat i posant fi a una  situació que mai, mai, mai devia haver-se produït. Ho espero de debò i des d’aquest punt esperar ja la tornada del President Puigdemont, així com la teva i la dels companys Consellers Puig i Comin i la Consellera Ponsati.

No puc ni arribar a imaginar el patiment que esteu tenint, lluny de casa, lluny de les vostres famílies, lluny del vostre país,… i se que dir-vos que estem amb vosaltres és poc, molt poc comparat amb el vostre esforç, que mai us podrem agrair mentres siguem vius. La lliçó que em rebut aquets dies  per part de tanta i tanta gent, però sobre tot del Govern de la Generalitat es un fet  que sempre mes tindrem a dintre del nostre cor. Podria ara treure pit i dir que soc un històric simpatitzant de ERC o un “ votant incondicional de CDC “, però no seria veritat,…de fet mai (i ja tinc una certa edat) mai he votat cap d´aquest dos partits en el sentit tradicional. Les meves opcions han anat des de el PSC (deu meu quin canvi), fins a l’històric PSUC del “ Guti”, passant pel PSAN o per l´incipient grup dels “Nacionalistes d´Esquerra” que liderava l´enyorat Jordi Carbonell. Per això valoro molt mes el que esteu fent, i de la forma que l´esteu fent, i jo crec que mai, mai  mes us abandonaré.

A banda d’això comentar-te que continuem treballant dur a la feina. Intentem tirar endavant el “ teu projecte”, el “nostre projecte”, el projecte que te que donar vida i futur a les comarques de Lleida. Per que el Segarra Garrigues es vida, futur i projecció pel territori i pel país. Hem començat les obre del Sector 8 a l´Espluga Calba, estem començant la Concentració Parcel·laria de la Zona d´Arbeca, estem acabant a la zona del 9.2 de Castelldans i ja vàrem finiquitar la zona de Guissona. Estem raonablement content de la nostra primera experiència “en el cultiu del brócoli” que pensem pot ser una nova forma interesant de cultiu… en fi intentem no perdre el temps, i a manca de pressupost, intentem estudiar i fer plans per “posar-nos les piles” tant aviat com podem o millor dit quan ens deixin. Esperem que ben aviat pugui ser així, i el mes important “QUE HO POGUEM FER PLEGATS”.

Dit això nomes ens queda lluitar, lluitar fins l’últim moment, fins l´ultima porta, de l’últim poble, del darrer carrer de Catalunya.. Perquè una cosa es clara, …com no aconseguim guanyar el 21-D ens passaran per sobre, ens exterminaran com a ciutadans i com a poble. Vagi des de aquestes línies el meu compromís de lluita aferrissada i de lluita compromesa per la nostra victòria.

Espero que amb aquesta victòria inqüestionable podem posar fi al vostre patiment i obrir la porta a que el mes aviat possible us trobeu entre nosaltres.

Rep la meva admiració, el meu suport incondicional (a l´igual que el President i la resta de Companys) i l´esperança de trobar-te molt i molt aviat de visita pel nostre estimat Segarra-Garrigues. I com a preludi d´aquesta trobada “una fotillo” de la teva darrera visita !!

Una forta abraçada.

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: