No esteu sols | Carta d’Ariadna
16303
post-template-default,single,single-post,postid-16303,single-format-quote,qode-listing-1.0.1,qode-social-login-1.0,qode-news-1.0,qode-quick-links-1.0,qode-restaurant-1.0,ajax_updown,page_not_loaded,boxed,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-12.0.1,qode-theme-bridge,bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.2,vc_responsive

Però a la vegada, quan sigueu fora, quan sigueu amb les vostres famílies, podrem gaudir del que hem construït junts en aquests temps difícils: el col.lectiu, l'esperança, el bon fer ... Tot el que sense vosaltres mai hauríem construit.

— Carta d’Ariadna
Benvolguts Jordis, Quim i Oriol,
Se’m fa difícil d’escriure-us perquè no ens coneixem, malgrat em senti molt a prop vostra.
M’era difícil trobar sentit a escriure-us una carta, malgrat des del primer moment he estat al vostre costat i m’he mobilitzat sempre que he pogut indignada amb el que us estan fent, amb el que ens estan fent.
Avui, llegint una tall d’una carta d’en Jordi Cuixart, parlant del dia a dia a la presó, de com cada dia es succeeix idèntic a l’anterior, he pensat que si que podia tenir sentit aportar-vos una mica de quotidianitat, de la meva, que avui està a anys llum de la vostra i que, per això, pren un valor tant especial.
Avui al matí, malgrat volia fer una mica de feina, tinc correccions de treballs per fer, estic immersa en dues recerques de millora de la docència i tinc dades per analitzar,… He fet quelcom tant quotidià i de tant valor com ajudar al meu fill petit a fer els deures, els nombre enters, … Us he de confessar que, malgrat sempre m’han agradat molt les matemàtiques, vaig tenir una mestra excel.lent a l’escola (no només per com ens les feia entendre, sinó, en el meu cas, per la paciència que tenia amb el meu desànim), he hagut de repassar el perquè del resultat de les combinacions dels signes. Després, al marge del seu neguit per fer els deures, quan ho ha entès i ha agafat el procediment, ens ho hem passat bé, i ha avançat en el “tedi” que li suposa fer els deures.
Més tard, quan anava a fer el dinar, m’he plantejat la preguntat: què he fet aquest matí?, doncs, una cosa molt important ajudar al meu fill en la comprensió de les matemàtiques, tot acompanyant-lo, guiant-lo en els deures.Tot un luxe. Perquè cada un d’aquests aspectes quotidians:  anar acomprar, sortir al carrer, agafar el cotxe,… ha pres un nou sentit des de que vosaltres no ho podeu fer, per això avui m’ha semblat oportú  d’explicar-vos-ho.
També voldria fer-vos arribar la impotència que sentim, els que som a fora, de no poder fer res, realment efectiu, perquè sortiu de la presó. Anem a cridar, a cantar, encenem espelmes, fem cassolades, anem amb el llaç groc,… Però vosaltres seguiu a la presó.
Desitjo de tot cor que aviat sigueu amb els vostres i amb tots nosaltres.
Estic convençuda que d’aquí a uns anys s’estudiarà l’impacte que aquest moment històric i els vostres empresonaments van tenir sobre les persones, jo us he dir dir, des de la subjectivitat, que la vivència que tenim és culpidora, és de desànim, de sentir-nos maltractats, de tristesa… I això impacta a cada família, a cada ciutadà d’aquest petit país, tingui l’edat que tingui.
Però a la vegada, quan sigueu fora, quan sigueu amb les vostres famílies, podrem gaudir del que hem construït junts en aquests temps difícils: el col.lectiu, l’esperança, el bon fer … Tot el que sense vosaltres mai hauríem construit.
Una forta abraçada!
Ariadna
No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: