No esteu sols | Carta d’Aina Relats
16247
post-template-default,single,single-post,postid-16247,single-format-quote,qode-listing-1.0.1,qode-social-login-1.0,qode-news-1.0,qode-quick-links-1.0,qode-restaurant-1.0,ajax_updown,page_not_loaded,boxed,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-12.0.1,qode-theme-bridge,bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.2,vc_responsive

T'hi estem i t'estan esperant. La neu sempre es fon i el sol sempre surt, Jordi.

— Carta d’Aina Relats

Des de l’autocar veiem un paisatge gèlid. La neu ha deixat els arbres ben coberts i nosaltres, que no hi estem gaire acostumats, obrim els ulls ben atents, i admirem la bellesa que ens envolta, saben que quan baixem aquest fred ens glaçarà el cos i ens en queixarem. Perquè som així, els humans. Em fa pensar en tu. Hi penso sovint. Hi fa fred, a la presó?

Aquest no saber què fer, aquesta impotència que sento,… que no sé com fer-te arribar. Tan sols puc agrair-te la teva fortalesa i valentia, la teva lluita. Potser em sento egoista, alhora, que tu estiguis tancat en nom meu i per defensar les meves idees. Potser ho sóc però, igualment, gràcies.

De moment, t’encoratjo i desitjo que ben aviat tornis a casa, amb els teus. T’hi estem i t’estan esperant. La neu sempre es fon i el sol sempre surt, Jordi. Endavant! Molta força i una abraçada!

Aina Relats

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: