No esteu sols | Carta a la Llibertat de Noemi Fabregat
15950
post-template-default,single,single-post,postid-15950,single-format-quote,qode-listing-1.0.1,qode-social-login-1.0,qode-news-1.0,qode-quick-links-1.0,qode-restaurant-1.0,ajax_updown,page_not_loaded,boxed,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-12.0.1,qode-theme-bridge,bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.2,vc_responsive

No estàs sola, llibertat. Tens tota una nació que camina per tu.

— Carta a la Llibertat de Noemi Fabregat

Estimada llibertat:

T’escric des de molt lluny i amb incertesa. Fa dies que hi penso, en tu. Sé, que el poble català sovint t’envia missatges d’ànim, poemes d’Estellés i cançons d’Ovidi per a que et sentis més com a casa. Tothom t’enyora. I he pensat, que potser és moment d’escriure’t jo.

Saps? No saps quants cors has trencat en desaparèixer del mapa. Avui, ben d’hora, amb el fred amenaçador i mal educat escolant-se sense permís sota totes les jaquetes, la gent ha sortit al carrer per tu. I els ha aturat. Suposo que hauràs sentit molts cops allò que diuen que el món no s’atura per res ni per ningú, però et puc ben assegurar, que avui la gent de Catalunya ha obligat al món a deixar de girar. Tot per trobar-te.

Avui he vist com gent de totes les edats, es llançaven als carrers amb crits de “Llibertat presos polítics”, com han entrat a les vies de l’estació de Sants, i han obligat els AVEs amb destinació a Madrid a restar quiets i gaudir de l’espectacle que suposa la teva recerca.

He vist joves guiant padrins que no sabien ben bé què havien de fer per trobar-te, i sense dubte han seguit la multitud juvenil i s’han llançat també a les vies. Sense por. Ja ho veus, l’1 d’octubre vam patir sota la violència de l’Estat, però amb cada cop repressiu amb el que intentaven matar la democràcia, van acabar matant, només, la nostra por.

Avui, pels carrers de Barcelona es respirava revolució. Es respirava il·lusió, força, determinació, desig. Desig de trobar-te, desig de tu. I el càntic del teu nom, al final ha acabat omplint cada racó de l’estació de Sants, cada racó de la ciutat de Barcelona i tants altres llocs per tu inexplorats d’arreu de Catalunya.

Digues, als nostres presos polítics que resten amb tu entre barrots, que aviat farem possible la vostra tornada a casa. Que el poble us salvarà, perquè no té forces per rendir-se. I perquè sempre s’ha dit que els últims (en rendir-se) seran els primers (en guanyar la llibertat d’aquest poble, que mai es cansa de caminar fins on ets tu).

No estàs sola, llibertat. Tens tota una nació que camina per tu. Nosaltres cuidarem Catalunya i la defensarem amb tot el que tenim. Tu cuida als nostres presos i diga’ls-hi que ja venim. Estem de camí.

T’enyorem, llibertat. Per tu segarem cadenes i trencarem barrots.

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: